Artur Mas no formarà part de la cadena humana de la Via Catalana i el Govern de la Generalitat no hi assistirà com a tal, però en canvi li desitja tots els èxits i desitja que sigui molta la gent que hi participi. Aquesta és, en resum, la posició expressada dimarts pel conseller portaveu Francesc Homs a la sortida de la primera reunió del Govern després de vacances. El conseller que vulgui anar-hi, que hi vagi, però serà a títol personal. I els d'Unió, si hi van, ja s'espavilaran amb el seu partit, on no tothom veu les coses exactament de la mateixa manera.

Però, ben mirat, si el Govern vol que la cadena humana sigui un gran èxit, potser una manera de contribuir-hi seria anant-hi i arrossegant més gent amb el seu exemple. Les manifestacions no s'omplen amb la gent que hi està a favor i els desitja èxit, sinó amb la gent que baixa al carrer i se situa amb els altres darrere de la pancarta.

Tanmateix, el Govern ha cregut necessari no fer-ho així com a organisme, i especialment que no ho fes el President, que es quedarà a casa o al palau mirant-ho per la tele. La raó l'ha deixat clara el mateix portaveu Homs: Mas farà el que farà "atenent al seu rol institucional", convençut que "és important que cadascun faci el seu paper" a la Diada. I la resta de l'any.

Heus aquí la clau: el paper de cadascú. La Via Catalana és una mobilització organitzada i convocada per una entitat de la societat catalana, amb uns determinats plantejaments absolutament legítims, l'assoliment dels quals creu que serà més possible si aquest esdeveniment assoleix un èxit notable. De fet, la gran resposta a la manifestació de la Diada de l'any passat va tenir un impacte polític indiscutible.

Ara bé: les manifestacions tenen qui les convoca i qui hi assisteix, i els segons, en fer-ho, accepten el lideratge dels primers, ni que sigui per una estona, i accepten també que la seva presència es compti com una unitat més de força quan els convocants acudeixin davant les institucions a exigir que els atenguin. Si el Govern com a tal se suma com un més a la cadena, segueix el lideratge dels convocants. Ara bé: se suposa que és el Govern qui ha de liderar el "procés" nacional que vol empènyer la cadena, i que especialment el president ha d'estar al capdavant de tots els esforços, no al servei d'un d'ells. La seva absència és doncs argumentable. Però atenció: la millor manera de defensar el lideratge és exercint-lo, i quan això no passa, no cal estranyar-se si n'apareixen d'altres.