Quan més s'acosta l'11 de setembre, més tinc la sensació que hi ha alguna cosa que no rutlla com cal; que, sense voler, estic fent el joc a algú; que molts dels que participen en l'aspiració comuna de la independència tenen en realitat altres interessos. Siguin els que siguin, però altres.

Per exemple, l'estratègia a utilitzar, com ara la famosa "via catalana cap a la independència". A mi, ja em perdonaran, però em fa pensar en un joc de minyons de muntanya per entrar al llibre Guinness dels rècords. Perquè estic segur que la majoria dels que hi participaran no tenen prou clar tot el que vol dir això de la independència. No s'ha fet cap procés d'informació com cal, de sensibilització real sobre la independència. En tots els sentits. I és imprescindible explicar, clar i català, què representa aquest pas per al nostre país. Perquè podria ser que una gran part d'aquesta gent desinformada sigui després fàcilment influenciable pels arguments de la por que utilitzaran els de sempre. I un resultat minso en el referèndum decisiu -menys d'un 60%- seria un fracàs que ens allunyaria decennis de l'objectiu. Ara decidim el dret a decidir. Després, la independència. Tots plegats.

Tampoc tinc clar si, realment, tots els "independentistes" de nova fornada ho són realment. Jo vull la independència, però aconseguida conscientment pel poble -milions de persones i de banderes als carrers de Catalunya. No la vull menada per la mateixa ideologia social i econòmica que ens ha portat la crisi, per la cobdícia de grups només entestats en barallar-se entre ells per obtenir més quotes de poder i remenar millor les cireres. Per fer com ara, però més i amb més facilitat.