Hom espera dels demòcrates un capteniment moral que no esperes d'un dictador. En Franco -i mitjans de propaganda- explicaven que un milió de persones s'havia reunit a la Plaça d'Orient per aclamar-lo contra el contuberni jueu-maçònic que volia ensorrar la pàtria. Ni ben estibats hi cabrien. L'11 de Setembre passat, a Barcelona, una gentada impressionant va omplir el centre. La propaganda del Govern català dictaminà: un milió i mig. Càlculs imparcials i d'espai ocupat, ho situaven generosament al voltant del mig milió. Ells, tossuts que un milió i mig i fins avui.
Enguany, quatre-cents quilòmetres de cadena humana fan més fàcil el càlcul: tres-centes mil persones. I alguns km pendents de cobrir. No van a Barcelona, com l'any passat, es manifesten prop de casa i sols una cinquena part? Seran els que són: prop del 5% de la població que referma el caràcter massiu i popular de la reivindicació independentista. Però els deu semblar poc, perquè ja afirmen que a la Selva són 25.000, que en total en sumen més de 400 mil... En fi, delerosos d'engreixar els números com un soufflé. Els demòcrates no haurien de manipular les dades perquè siguin més espectaculars. Si s'actua d'aquesta manera, sembla que no es confia en el lliure criteri del ciutadà. Tan feble d'ànim que l'han d'enganyar perquè, si no, es desinflaria.
Aquesta mobilització, massiva i sense cap reivindicació social, serà un èxit i podria marcar la política catalana, però els manifestants ja hauran deduït de les paraules del president Mas quin és el paper que tenen assignat. Mas aspira a passar dies per empènyer anys i els manifestants i ERC són la fidel infanteria que l'ajuden a mantenir-se al poder i a amagar la seva política antisocial. Si ara ja diu que el 2014 no, què dirà el 16? Que ara sí. Però l'endemà ja tornarà el sí, però no. L'etern ritornello.
