Protegir les orenetes

Lídia Angelats Jordà. Ripoll.

Ara aviat marxaran les orenetes cap a l´Àfrica seguint el sud. Quan tornen, segueixen el nord. Aquest any van ser molt puntuals; faltava un dia per a l´abril. «Xopes de blau arribaran de lluny, un vespre càlid, orenetes», diu una poesia d´en Màrius Torres, apuntada al passeig dels Aurons de Ripoll. Observació: generalment, quan arriben a la pri­mavera i en la seva estada, no es reben amb l´hospitalitat que reque­reix el màgic fet. Se´ls treuen els nius, sembla que molesten l´home d´avui dia, perdut en el materialisme i l´asfalt, d´esquena a la Naturalesa, maltractada sempre pels desdoblaments, rotondes, urbanitzacions en excés, contínuament passant de zona rural a urbana... El sospir capitalista és un rot agre per tots plegats. Els mestres tindran molta feina, que tanmateix podria ser molt bonica; ensenyar també la vi­­da de les orenetes, el seu esforç, la seva audàcia, l´amor a les seves cries i la seva inquietud per defensar-les. Mengen insectes, mosquits, co­sa que ens priva d´agafar malalties. Per això l´humanitat o els nos­tres avantpassats les volien als seus carrers i sota els balcons i teulades dels pobles i ciutats. Per això tornen cada any des de fa mil·­lennis.

Convé respectar els altres habitants del planeta per sentir la placidesa de viure. Quan arriben i sents els seus xiulets suaus i alegres perquè han trobat el niu, jo em dic: «Benvingudes orenetes, que veniu de tan lluny per venir al meu senzill carrer!»

Conclusió: Des dels ajuntaments, s´han de protegir de veritat les orenetes. És un dret que tenen. És el nostre deure i és una aposta d´una millora de l´ésser humà més sa. Serà un regal de futur.

L´alcalde de l´Escala respon a Josep Valentí

Estanislau Puig. Alcalde de l´Escala.

En relació amb l´escrit que el sr. Josep Valentí Feixas, com a representant de la Comunitat de Propie­taris el Mil·Wlenni de l´Escala, voldria fer les següents consideracions:

1.- Tinc per costum rebre tothom, tot i que miro de derivar les visites als regidors els temes que afecten la seva àrea. Amb Josep Valentí, regidor de l´Ajuntament de Salt, ens coneixem des de fa temps i fins avui hem tingut un tracte cordial. A l´Ajuntament l´hem atès ­reiterades vegades per qüestions de la seva comunitat de veïns. Algunes han acabat al jutjat en litigis que hi ha hagut entre veïns de la comunitat.

2.- La zona de Riells no és un campi qui pugui tal com manifesta. No és cert. L´ocupació de les terrasses dels nombrosos establiments comercials: restaurants, bars i botigues estan perfectament regulats i ordenats. El carrer Sant Briu no és una excepció i forma part d´aquest conjunt amb molts apartaments turístics de qualitat que conviuen amb aquests establiments comercials en planta baixa. És veritat que això, en plena temporada d´estiu, pot compor­tar algun problema puntual que es procura gestionar de manera raonable. Sempre mirant de conciliar els diversos interessos.

3.- L´Escala té una marca acreditada i els serveis bàsics com són la neteja, l´enjardinament, la qualitat de les platges i de l´aigua un any més han funcionat perfectament. També pel que fa a la seguretat de les persones i la gestió de comportaments incívics. Aquest mes d´agost ha estat especialment bo pel que fa a l´afluència de visitants. I això ha estat possible per l´oferta atractiva adreçada especial­ment al turisme familiar que ocupa els nombrosos apartaments i càmpings en un nombre no inferior a les vuitanta mil persones en plena temporada. De l´escrit del Sr. Valentí se´n podria desprendre que Riells és una zona conflictiva la qual cosa està molt allunyat de la realitat.

4.- Per altra banda, considero que el llenguatge que usa el Sr. Valentí no és l´adequat. I en el seu cas és greu perquè és regidor d´un ajuntament com el de Salt, que tam­bé deu tenir els seus problemes de gestió. No calia que caigués en un tòpic tan usat com que tot es fa per guanyar vots.

Al final del seu escrit fa referèn­cia al fet que em veu sovint a algun restaurant d´Albons. Sí, és veritat. Sempre que les meves obligacions m´ho permeten esmorzo els dissab­tes al matí a l´excel·lent restaurant de ca la Nati d´Albons. Són esmorzars que faig des de fa anys amb una colla d´amics i suposo que no hi deu haver cap problema que ho faci. Tampoc crec que tingui massa interès perquè deu ser una activi­tat comuna a moltes colles d´amics.

Extremisme pudent

Francesca Barti i Comalat.

Banyoles.

Què fan els galifardeus de l´extre­ma dreta a la Seu de la Generalitat de Madrid? Tenim dret a manifestar els nostres interessos i idealismes. Si ells creuen que «catalanidad» és «hispanidad», em sembla molt correcte, respecto el seu punt de vista però no el comparteixo com la majoria dels catalans i catalanes. Ens podem sentir més catalans que espanyols, quin mal hi ha a tenir aquest sentiment? De la mateixa manera que nosaltres respectem als espanyols que se senten espanyols ells també haurien de respectar els catalans que no se senten hispanos.

Esperem que no es desencadenin més actituds infantívoles i ig­no­rants d´aquest tipus. Ja som grandets i crec que hi ha més cultu­ra a les nostres ments. Cadascú és lliure d´escollir i d´expressar un sentiment però els atacs d´aquest tipus ja són massa primitus.

A aquestes altures l´homo sapiens està més evolucionat i en teoria hauria de tenir un grau més elevat de civisme i tolerància. Potser ens falta aprendre a ser més respectuosos els uns amb els altres. Sobretot començant per la política amb els nostres drets com a ciutadans que formem part d´una terra que ens estimem.

Xifres de la Diada

BERNAT SERDÀ BERTRÁN. Girona.

Son molts els que juguen amb les xifres de la cadena de la Diada, mirant de minimitzar el seu impacte, amb la vicepresidenta Soraya de Santamaría al capdavant , i fent servir com a argument pervers comptabilitzar com a contraris els que es van quedar a casa.

Prenent com a referència alguna de les manifestacions més nombroses, caldria que es preguntessin si van pensar el mateix dels milions de persones que, per un o altre motiu, no vàrem assistir per exemple a les organitzades contra l´assassinat d´en Lluch, M.A. Blanco, la guerra de l´Iraq, etc.

Per altra banda sí que voldria felicitar el Govern de Madrid, el Parlament i la policia, per la seva contundent resposta a l´atac feixista de la seu de la Generalitat a Madrid i al diputat Sánchez Llibre.