L'Ajuntament d'Olot va decidir fa uns mesos atendre la petició de l'Associació de Comerciants i la videovigilància abastarà diversos carrers del centre de la ciutat. Ja s'han instal·lat i només està pendent superar el període de proves per entrar en funcionament. La febre per instal·lar càmeres és una constant en els últims temps. A Figueres, fins a disset dispositius de videovigilància controlen la ciutat des de l'aparcament dels Fossos, el carrer Rubadonadeu, el pavelló poliesportiu i la plaça de la Palmera. Recentment, l'ajuntament empordanès va decidir instal·lar-ne més al Rec Arnau i espera que comencin a funcionar l'any vinent. Platja d'Aro igualment va decidir posar-ne davant l'allau d'assalts a les urbanitzacions. La Jonquera també s'ha plantejat instal·lar càmeres a la N-II per combatre la prostitució. Fins i tot a Baget (Camprodon) uns particulars en van posar al carrer desconeixent que necessitaven una autorització. Malgrat que per col·locar càmeres a la via pública calen una sèrie de requisits imposats per la Llei de Protecció de Dades, instal·lar-ne no deixa de col·lidir amb la preservació de la intimitat de les persones. Si és manté l'actual ritme, acabarem posant càmeres a tot arreu? Estarem permanentment observats? Es pot garantir plenament que ningú en farà un mal ús? Aquests drets van quedant cada cop més arraconants pel dret de garantir la seguretat dels ciutadans. Ara bé, com ha admès la policia local d'Olot, i com sostenen els experts en seguretat, en el millor dels casos la delinqüència no desapareix, sinó que es trasllada a altres indrets on no existeixen càmeres de videovigilància. Tothom recorda quan Jesús Gil va expulsar de Marbella els petits delinqüents amb mètodes il·legals. Es van limitar a canviar de ciutat. Tot i que les càmeres milloren la seguretat allà on s'instal·len i, sobretot, confereixen tranquil·litat als ciutadans, la delinqüència és un tema molt més complex.
