Enmig del soroll d'altres reivindicacions viàries, com el desdoblament de la N-II, la millora de la carretera de la Vergonya, els accessos d'Olot, etcètera, moltes vegades ha quedat postergada l'arribada de l'autopista a Blanes i Lloret, tercer i quart municipi de les comarques gironines. Entre tots dos sumen uns 75.000 habitants censats, sense tenir en compte que es tracta de dues ciutats de gran pes turístic, sobretot Lloret de Mar. Lloret és l'única gran destinació turística de tot l'Estat que no està connectada amb una autopista. Per tant, és comprensible que els seus alcaldes, Josep Marigó (Blanes) i Romà Codina (Lloret) hagin rebut amb satisfacció l'anunci formulat pel conseller Santi Vila. Ara el que cal és vigilar que amb l'anunci es comenci a posar fil a l'agulla al projecte i no quedi arraconat en un calaix. L'obra, de vuit quilòmetres, tindrà un cost de 60 milions d'euros, que haurà d'assumir Abertis, concessionarària de l'autopista de la costa. Que la construcció s'encomani a Abertis és una garantia que s'anirà per feina i que es compliran els terminis, com s'ha demostrat amb la construcció del tercer carril de l'AP-7 entre Maçanet de la Selva i la Jonquera. El que també és necessari que coneguin els ciutadans és quina compensació rebrà la concessionària d'autopistes, atès que el tram entre Palafolls i Lloret serà de franc. En aquest sentit, també són raonables els interrogants plantejats pel diputat d'ICV, Marc Vidal, i per l'entitat ecologista SOS Lloret. Ambdós temen que la rebaixa del pressupost inicial per a la prolongació de l'autopista provoqui un major impacte ambiental. Segons SOS Lloret, "trinxaria paratges com Sant Pere del Bosc o l'Angel". Per descomptat que l'arribada de l'autopista a Blanes i Lloret és necessària en una zona amb molt de turisme i molta densitat de trànsit, però cal estar amatents al projecte perquè millorar la mobilitat viària no ha de ser incompatible amb preservar el paisatge i la natura.
