Horari de Greenwich

El món està dividit en 24 zones horàries. La Terra, vista com una síndria, està dividida en 24 talls d'una amplada de 15 graus, corresponent a una hora cadascun. El primer tall comença en una línia que ve del pol nord, passa per Greenwich (un barri de Londres al costat del Tàmesi) i baixa fins al pol sud. Aquesta línia, quan arriba a la península Ibèrica, travessa els Monegros i és visible des de l'autopista, on hi ha un arc que la travessa. Per tant, és cert que la península Ibèrica s'hauria de situar en el fus horari de Greenwich i les illes Canàries en una hora menys d'aquest horari.

Abans de la Guerra Mundial la península Ibèrica -Espanya i Portugal- utilitzaven el fus horari de Greenwich. Per raons estratègiques, tots els països que participaven en la guerra van adoptar el mateix horari: el del meridià de Praga, una hora més que el de Greenwich. Espanya no estava involucrada en la guerra però va voler fer un gest de gràcia cap a Hitler. En acabar la guerra, Anglaterra i Portugal van tornar al seu fus horari geogràfic i Espanya va quedar amb el fus horari de Praga. En aquest fus horari, entre el meridià de Praga i el de Greenwich, hi ha Noruega, Dinamarca, Alemanya, Bèlgica, els Països Baixos, Luxemburg, França, Suïssa, Àustria i Itàlia, és a dir, gairebé tots els nostres clients. En el fus horari de Greenwich hi ha Islàndia, Gran Bretanya, Portugal i el Marroc.

La discussió que ara hi ha al Congrés de diputats a Madrid és una discussió per millorar l'horari de la societat espanyola. Parteix del fet que la distribució de l'horari laboral, de menjar i dormir no és eficient, i es perd massa temps de forma innecessària. Es volen revaluar conceptes com el començament de l'horari laboral (més tard que els altres països), l'aturada de dues hores al migdia per menjar i l'acabament de la jornada laboral molt tard, sovint més enllà de les set. Aquest horari porta a fer el dinar a les dues i el sopar a les deu, impulsant anar a dormir més enllà de les dotze, essent del tot irracional. Els defensors d'estimular el nou horari arriben a la conclusió que si s'adapta el fus horari de Greenwich, el 50% de la gent estarà a casa a les vuit i això farà canviar el prime time de la televisió, i canviaran els hàbits de les famílies. És un raonament fals que només cal comparar amb el que passa a l'estiu amb el canvi d'hora: suposadament aquest canvi hauria de possibilitar estalviar energia perquè solapa més llum en l'horari social. Doncs això no passa perquè la gent desplaça el seu horari de nit una hora més enllà. És a dir, l'horari solar, el de la llum, no influencia tant els hàbits de la societat.

Per tant, és d'una gran evidència que els horaris de treball, de menjar i de dormir a Espanya no són eficients, i es perd massa temps innecessàriament. Tothom accepta que n'hi ha prou amb una hora per menjar a migdia i que la feina s'ha de fer en vuit hores, de forma més concentrada. Treballar més hores és necessari per a qui no té el nivell adequat, per a qui la productivitat és un obstacle, per a qui el món digital és una barrera infranquejable, per a qui no se sap concentrar. Però el futur treball no passa per aquí, passa per ser molt eficient en la feina i en poc temps.

La distribució de l'horari laboral espanyol és el resultat d'una economia de l'anar fent, de qui dies passa anys empeny, de ja en tinc prou per viure... Aquesta economia fa anys que s'ha acabat i ha deixat pas a l'economia de la producció, de produir més amb menys temps. De forma caricaturitzada l'horari actual és el de la siesta i el nou ha de ser el de la competitivitat internacional.

Com es fa per canviar els hàbits de les famílies? Canviant-los alhora a les empreses i als col·legis. A les primeres, començant l'horari a les set o a les vuit, aturant només una hora per dinar i acabant a les cinc o a les sis de la tarda. Als col·legis, començant a les vuit del matí. És així de senzill, la televisió ja s'adaptarà al nou prime time. Però això no és tot, és igualment important treure les festes que cauen al mig de la setmana i traslladar-les a dilluns o a divendres. És de tant sentit comú tot plegat que el que cal és donar la decisió dels nous horaris a algú que estigui en el món de la producció i no confiar-la als polítics i funcionaris, que d'això no hi entenen res.

I respecte al fus horari, què fem? La meva opinió és que Espanya pot anar amb el fus horari de Greenwich, que passa per Castelló de la Plana, i que Catalunya s'ha de quedar amb el fus horari d'Europa. És Espanya qui marxa d'Europa, no Catalunya. Entre altres coses perquè el meridià de París passa pel Coll del Pal, al costat del Costabona, travessa Catalunya fins a entrar al mar al Masnou. Però fonamentalment perquè els nostres millors clients són els francesos, els alemanys i els italians. De fet hi va haver una batalla científico-política per decidir si el meridià zero seria el de Greenwich o el de París. Va guanyar Greenwich, però a nosaltres ens convé més anar amb el de París. No hem quedat que les raons per refer els nous horaris són comercials?