Cartes

JOSEP PONT BERENGUER. girona.

Llegint els diaris, una notícia es repeteix assíduament durant les nits dels caps de setmana, actes incívics al centre de Girona, conflic?tes en els horaris de tancament dels bars, baralles, ferits, etc. El te?ma és recurrent, els bars volen tancar el més tard possible, els veïns volen descansar i els joves es volen divertir i sembla que tots tres col·lectius no poden coexistir. Per buscar una solució al tema primer cal respondre tres preguntes: el jovent consumeix alcohol excessivament?; els joves es poden divertir sense beure alcohol?; i per últim, els bars es poden guanyar la vida sen?se vendre alcohol?

Avui passant per la Devesa he vist com ja estaven muntant les barraques, símbol per excel·lència del consum massiu d'alcohol amb totes les seves conseqüències. És molt difícil d'entendre que siguin les nostres pròpies entitats cíviques les que fomentin el consum d'alcohol, només amb l'excusa de recollir uns diners per a les seves finalitats, sempre m'ha semblat una actitud hipòcrita.

Per això m'agradaria proposar una idea que podria ser interessant. Consisteix a estipular dos colors per a les barraques. El verd per a les entitats que no volen que el seu finan?çament provingui del consum d'alcohol i, per tant, al seu establiment no es vendrà cap tipus de beguda alcohòlica. I el vermell que significa que l'entitat no té inconvenient que el seu finan?çament provingui del consum d'alcohol. D'aquesta manera tant els gironins com les seves entitats podrien manifestar quin model de diversió volem a la nostra ciutat i d'aquesta manera tindríem les respostes que busquem.

La Festa del Xai

Francesc A. Picas. LA JONQUERA.

El 16 d'octubre el món mahometà celebrà una festa, anomenada la Festa del Xai, en homenatge al Patriarca Abraham. Els cristians també tenim un gran respecte al Patriarca Abraham. Segons la Bíblia, Jesús, fill de Maria, fundador de l'Església catòlica, era un descendent del Patriarca Abraham, com ho era de Jacob i del rei David. ?Abra?ham va néixer dos mil anys abans de Crist. Tenia dos fills, Isaac i Ismael. Isaac, el primogènit, fou el fundador del poble jueu. Els mahometans descendeixen d'Ismael, el segon fill. Tots tenen un gran respecte al Patriarca Abraham, que segons la Bíblia és el perso?natge més significatiu de la història. La Festa del Xai recorda el sacrifici frustat del Patriarca en relació al seu fill Isaac. Jahvé (Déu en hebreu) en premi a la seva obedièn?cia, li prometé que la seva descendència seria abundosa com les estrelles del cel, i que d'ella naixeria el Messies, o sigui Jesús, fill de Maria.

Als meus pastorets La Flor de Nadal, a la primera part de l'espectacle el patriarca Abraham hi pren gran relleu. Recorda l'esperança del poble jueu pel Messies promès. Ens agradaria que el nom del Patriarca Abraham figurés amb distinció al nostre calendari. Els cristians podríem celebrar la seva festa amb la mateixa gastronomia. A tots ens agraden les costelles a la brasa i la cuixa de xai al caliu.

Llibertat!

Josep Bonavia Ramió. girona.

Em sento il·lusionat, esperançat, apassionat, fins i tot respiro millor, l'aire el percebo més net, fresc, en fi, no m'hauria pensat mai que viuria uns moments com els que estem vivint. Uns moments històrics, en què estem bregant amb intensitat i confiança per alliberar-nos del segrest en què han mantingut al Poble Català. Crec, since?rament, que gaudirem de la Llum de la Llibertat. Estem esmicolant les cadenes que encara ens oprimeixen i que no falta gaire perquè caiguin a terra rovellades, gastades i sense perill d'empresonar ningú més. I el que m'agrada més és que ho aconseguim de forma pacífica, amb intel·ligència, manifes?tant els nostres arguments sense embuts, i sense menystenir ningú, ja que no som superiors ni inferiors a ningú, som iguals i, per tant, tenim els mateixos drets a viure la vida que creiem millor. No volem separar-nos d'Espanya ni de França, el que volem és trobar-nos, unir-nos, integrar-nos, ells i nosaltres com estats a Europa.

El que crec que hem de tenir clar és que la Llibertat no admet terceres vies. O ets lliure o no n'ets. Ens volen fer por dient-nos que ens faran fora d'Europa, això no ens ha de preocupar, hi tornarem a entrar, i si no ens deixen, cosa que dubto, m'estimo més anar amb esclops i sense cap cadena que m'oprimeixi que caminar amb sabates apelfades i lligat amb una corretja que em faci anar cap a on jo no vull. Per a mi la Llibertat no admet alternatives. Visca Catalunya Lliure.

Pobre gent

Enric Mestres Girbal. tossa de mar.

Aquesta és l'expressió que més s'utilitza quan, mes rere mes, les pasteres o barcasses que naufraguen o tenen la sort de ser rescatades buiden la seva càrrega a les costes dels països banyats per les onades del Mediterrani nord o a les costes de Canàries. Sí, tothom sent amb més o menys mesura el drama que es desenvolupa davant els nostres ulls gràcies a l'obsessiva i reiterativa presència de mitjans de comu?nicació que, més que informar, sembla voler que se'ns indigesti el menjar.

Però els països de Europa no es poden fer càrrec de tots aquells que deixen les seves terres buscant allò que una propaganda mafiosa els ven com a "terra de benestar".

Els principals culpables de la situació de pobresa dels països africans són els polítics panxacontents, tant els d'ara com aquells que un dia van tenir la brillant idea de, amb pressa i corrent, "descolonit?zar Àfrica". Aleshores la gent d'aquelles terres treballaven dur, però tenien la seguretat de la metròpoli i les guerres pràcticament eren inexistents. Ara, gràcies a l'ONU i a la seva ceguesa, Àfrica és un polvorí que diàriament produeix notícies tristes i colpidores, siguin de fam, de guerra o de massacres.

Potser una de les coses que podrien fer, tant els governs com les diferents organitzacions i els mateixos emigrants que ho han patit, seria desactivar aquestes migracions "bombardejant" els mitjans de comunicació i les xarxes socials d'aquells països amb els vídeos i imatges dels naufragis i les morts. Una altra, i encara que pugui ser mal interpretada i polèmica, seria posar les fronteres d'Europa als països riberencs del sud del Mediterrani; si aquests es fessin càrrec d'impedir el trànsit i la sortida de les embarcacions, s'evitarien molts naufragis i tot el dolor que això comporta.