Cartes

Francesc Buixeda Cabré. santa pau.

Tothom ho rumoreja i ho parla, al carrer, a les botigues, als bars, al lloc de treball, etc., però el pensament de la ciutadania no arriba, ni tampoc l'escolta la classe política, que és la que té el poder per arranjar-ho. Hi ha el rumor que els partits polítics es financen irregularment, igual els sindicats i les entitats patronal i d'altres. Cas Bárcenas, Gürtel, Palau, factures falses de CCOO i UGT, etc.

Un altre és que els partits col·loquen a dit personal de confiança i assessors dins les administracions, per tenir-ho tot controlat, pagats amb diner públic, 445.000 polítics, el doble dels de França i Itàlia. També s'han creat infinitat de societats i organismes per rebaixar l'endeutament de l'administració a què pertanyen. I col·locar més personal de partit i nomenat a dit. N'hi ha 4.000, de moment solament se n'han extingit 460 (un 10% i escaig).

Per anar completant la teranyina, tant partits com sindicats han col·locat els seus representants als consells d'administració de les caixes, hem vist el resultat: rescat europeu de més de 40.000 milions d'euros, per la seva nefasta gestió, que també hem de pagar entre tots. I no ens deixem de banda la designació dels magistrats dels tribunals Suprem, Constitucional, membres del Consell d'Estat, etc., la major part nomenats a dit pels partits.

Això es solament un petit detall de fins on ha arribat la trama de la classe política dirigent. La democràcia s'ha corromput i no és tal, no existeix la separació de poders, principi bàsic i puntal del sistema democràtic. Aquesta es la situació en què ens trobem, manca amb urgència la regeneració política, modificació constitucional i legislativa per salvar-ho. Algú ho havia de dir i perquè ho escoltin ja!, d'una vegada per totes, és el que demanem rotundament.

Gent jove, pa tou?

Montserrat Segura i Feliu. Secretària d'Imatge i Comunicació.

ERC Figueres.

Aquest refrany fa referència a la poca fiabilitat i resistència de la gent jove. És veritat que la joventut duu implícita la manca d'experiència, però aquesta experiència no la podrà guanyar si la hi neguem sistemàticament. Això és el que fem any rere any amb la Fira d'Entitats Juvenils. L'escàs o nul ressò mediàtic d'aquesta fira és un bon indicador del cas que fem al nostre jovent. "Jo era un infant, ben poca cosa", diu el poeta Ricard Creus. La consideració envers el jovent no és pas més gran que la que expressa aquest vers. Com a bons pares, ens en sentim responsables, però quan fan alguna cosa de mèrit no els la valorem.

La Fira d'Entitats Juvenils és una bona mostra que el jovent es mou i s'organitza per tirar endavant tota mena d'iniciatives que contribueixen a millorar el món. Les entitats, en aquesta fira, s'espavilen per muntar actes o activitats que mostrin cara enfora el que fan durant l'any. Així, a la Fira hi havia presents entitats socials, esportives, lúdiques, de cultura popular, d'arts escèniques, musicals, polítiques... que agrupen més de 500 joves de la comarca entre 14 i 30 anys, l'activitat dels quals repercuteix en moltes més persones, ja que molts dels àmbits inclouen treball amb infants i altres col·lectius.

Qui signa aquestes ratlles admira profundament aquest jovent que es mou. Que perd hores de son i d'estudi preparant campanyes en favor de drets inalienables, o obres de teatre que després portaran a escoles i biblioteques, o tornejos esportius, o matinals de jocs, o reforç escolar per a nanos sense recursos. Que es manifesta, que és solidari, que es busca la vida per finançar la seva associació. Que escriu i que lluita, que dissenya estratègies. Que resol dificultats. Cal fer-ne esment, i cal que la ciutadania en prengui nota i exemple.

No es pot deixar passar la Fira d'Entitats Juvenils sense fer-hi atenció ni que sigui un cop passada. Aquest jovent no és pa tou. És el futur.

Diferents maneres d'enganyar

Joan Boronat Lecha. blanes.

El Sr. Fernando Guerrero Barrio (cartes 10/11/13) responsabilitza de la situació actual el president Mas, però defuig dir que Espanya ens mortifica fiscalment. Diu que en Mas enganya els catalans, promovent la independència de Catalunya, i li atorga, erròniament, el lideratge independentista, error, compartit per massa gent. El veritable artífex del moviment independentista és el poble. Si en Mas enganya els catalans, és en un sentit diferent al que denuncia el Sr. Guerrero. Com exposo en anteriors cartes enviades a aquest diari (16/11/12 o 4/4/13), el president no m'acaba de fer el pes com a independentista. Tant de bo que m'equivoqui, però sospito que el Sr. Mas està més interessat a vetllar pel seus interessos que en la independència de Catalunya; anirà donant llargues i no farà res que li compliqui la vida, abans plegarà, o el faran plegar. Enviar llibres explicant al món els greuges que patim els catalans és una bona idea, mentre que és ridícula la d'enviar-ne un als catalans per tal d'explicar el conte de la "immaculada constitució" i els inconvenients de la independència, com proposa el Sr. Guerrero, que hauria de confiar més en els mitjans informatius catalans i deixar d'empassar-se tot el que diuen les fonts espanyolistes.

Referent a la divisió de la ciutadania, és la "no independència" de Catalunya el que divideix: per una banda, nacionalistes espanyols amb mentalitat colonial i per l'altra, gent, vingui d'on vingui, que estima i respecta el poble on viu. I no cal ser un setciències per entendre que la independència no tallarà els vincles familiars de Catalunya amb la resta d'Espanya, els espanyols seran ben rebuts, sempre que no vulguin imposar-nos llengua i cultura o espoliar-nos, com fins ara. I qui sap si algun dia ens voldrem federar.