Cartes

JOAN JANOHER I SADURNÍ. vulpellac.

Que llastimós és contemplar la idea política i com aquests desconsideren l´opció dels ciutadans de Catalunya: fins a on arriba l´enteniment d´aquest partit per voler sortir del compromís escaient de la necessitat que impulsa el poble. Aquesta facilitat de canviar de jaqueta com d´opinió demostra a les clares la ruta que se´ls imposa des de Madrid, per defugir del fet que reclama la societat; no s´adonen del descontentament existent per aquest comportament.

Feia la impressio d´haver superat la subjugació del comitè general, i que es responsabilitzaven de l´incompliment de la promesa feta al poble català pel cap i president aleshores del país, Zapatero i companyia. Nosaltres no podem pas oblidar el fet que un dia va dir que defensaria l´Estatut de Catalunya. Sí que és cert que les paraules se les emporta el vent i les seves foren com una exaltació equivocada, i que no podem perdonar.

Tanmateix, el congrés portat a terme fa uns dies demostra les diferències que tenen dintre l´organització, donant senyals d´incompliment del programa previst a les seves campanyes. Per això, hem d´estar agraïts al senyor Pere Navarro pel negatiu suport a la consulta i que no vagi predicant el federalisme. Cal tenir en compte que durant els anys que han governat els socialistes mai havien mogut un dit per assolir-ho, així que ara, a què ve aquest trencaclosques confús?

Els surers després de la Guerra de la Independència

rogeli vancells. sant feliu de

guÍxols.

Després de la guerra de la Independència, els fabricants de taps van desplegar una gran activitat. L´organització surera va ascendir i es van intensificar els viatges dels tapers a l´estranger. Paral·lelament a aquests fets es va produir una intensificació de la indústria de taps de suro a Portugal. Les invasions napoleòniques van desplaçar moltes persones al país lusità, fet que va provocar que molts operaris empordanesos i francesos marxessin a treballar a aquell país.

En aquesta nova època s´incrementa molt l´exportació de suro català des de Sant Feliu i Palamós amb destinació a ports anglesos, s´evidencia que en dos anys van sortir cap a Anglaterra prop de dinou mil quintars catalans de suro en pannes. Una part d´aquest suro era destinat a la fabricació de flotadors per a les xarxes de pesca, una altra part com a defenses per evitar el fregament dels vaixells als molls, però la major part del suro fou destinat a la fabricació de taps. Aquesta sortida contínua de suro cap a França, Anglaterra i Holanda es va veure en aquestes terres empordaneses com una greu amenaça. També es van emportar aglans per sembrar-les als seus països, per procurar tots ells arrelar la plantació d´alzines sureres; però els terrenys i el clima no els van respondre.

Una resolució ministerial per reial ordre de 2 de desembre de 1819 va trobar una solució intermèdia entre la prohibició i la llibertat absoluta d´exportar el suro en pannes, es va permetre exportar, però amb drets aranzelaris crescuts. També va recomanar adquirir per part dels surers màquines de «garlopa» (ribot) que ja s´usaven a Londres i París; però aquestes màquines tardarien molts anys a arribar al nostre país i es va seguir fent els taps a mà amb l´ús de ganivets, de manera regular i ordinària, tal com s´havia utilitzat des de sempre.

El silenci del anyells, ara

Marc Serra Jové. Avià.

De la mateixa manera que ningú sentia els crits angoixats de les noies rosses i molsudetes dins d´un pou d´una masia perduda, ningú sent el patiment i l´asfíxia econòmica a la que es veuen sotmeses centenars d´entitats de poble petites i sense afany de lucre.

Estic fart de veure que moltes coses que no estan bé, que no són ètiques, que van en detriment del bé comú, són completament legals.

No està bé asfixiar econòmicament una entitat de poble, muntada amb la bona voluntat i temps d´alguns veïns, a base de comissions i més comissions, sense previ avís. Però, és clar, és legal.

Espectacular i cert: cobrar més de 300 euros en comissions en un compte que ha efectuat 5 operacions en un període de 8 mesos! I, és clar, és legal. Com es poden posar pensions milionàries alguns directius de Catalunya Caixa, aquesta mateixa entitat que ens matxuca amb les comissions, quan aquesta entitat ha hagut d´estar rescatada amb els nostres diners? Nosaltres la rescatem perquè ella matxuqui la nostra entitat?

Em fa molt mal veure que l´agonia de la nostra petita entitat serveix per pagar plans de pensions desorbitats de la mateixa manera que la pell extirpada d´aquelles noies servia per fer vestits.

Senyors, hem deixat el país a mans de legisladors pagats que fan i desfan perquè sempre guanyin els seus amics, sempre secretament agraïts.

Però el més preocupant és l´apatia amb què tothom contempla l´espectacle diari. Perquè la sagnia i els efectes de la barbàrie d´un capitalisme desreguladament ferotge són diaris. Senyors, si volem que quelcom canviï, primer cal que canviem nosaltres mateixos. Mentrestant, alguns poderosos aniran fent-se vestits amb les nostres pells.

Marxa per la vida

Gemma Ros Valls. blanes.

De gran èxit hem de qualificar la marxa per la vida que s´ha celebrat a Barcelona des de la plaça San Jaume, a la plaça de Catalunya i a la plaça Universitat, el diu­menge 17 de novembre. Al voltant de 800 persones de totes les edats, matrimonis joves amb nens petits, etc. ens hem reunit per proclamar una vegada més que tot ésser humà té dret a néixer i a viure. S´han repartit cartells amb eslògans que indicaven: «No a la llei d´avortament, respecta la vida», «Ajudes socials per a les dones embarassades», «L´avortament és sofriment per la mare i el fill», «Adopció sí, avortament no». L´acte va acabar després de llegir el manifest on es demanava al govern la derogació de la llei de l´avortament amb unes reflexions de la Mare Teresa de Calcuta: «Cap país que accepta la llei d´avortament està ensenyant el seu poble a estimar, sinó a utilitzar qualsevol tipus de violència per aconseguir el que volen, aquesta és la raó per la qual l´avortament és el principal destructor de l´amor i la pau