Cartes

JORDI FARRÉ i mateu.

Hola, sóc un jove d'uns 55 anys, una vida laboral d'uns 30 anys, dels quals la meitat d'assalariat i els últims d'autònom. Després de dur a terme alguns treballs, vendes al detall, restauració, de transportista, de comercial, etc. m'he quedat sense feina. He agafat una angoixa, una depressió, un estrès; total, he agafat una baixa.

He anat al SOC per mirar d'aconseguir un subsidi d'atur, una ajuda o quelcom per la meva vida de treballador i vet aquí la sorpresa, no em correspon res de res ja que els últims anys he treballat com a autònom. Quina dife?rència hi ha d'un assalariat a un autònom? A part de que n'hi ha uns que cobren l'atur i els altres no, no veig el perquè. Uns fan el que els diguin que facin, el millor possible i els altres fan el que poden per arribar a final de mes, per desgràcia cada dia pitjor ja que molts han de plegar. Què hem de fer?

Pla A: Potser suïcidar-nos i que l'altra vida tornem a ser autònoms. No.

Pla B: Conformar-nos i no fer res. No.

Pla C: Potser el més coherent, ajuntar-nos tots els que estan com jo i els que tenen la sort d'encara treballar, que potser algun dia es trobin com nosaltres, i fer una vaga indefinida fins que tinguem els mateixos drets que els assalariats, o ara o mai, faig una crida per lluitar, per sobreviure, per no morim sense fer res.

Dret a l'última paraula

enric carcereny beltran. Lloret de Mar.

Tinc el pressentiment que la consulta a Catalunya no serà possible perquè els partits de la caverna i el ribot influencien tots els mitjans, inclosa la justícia. I l'única sortida més ràpida serà la d'unes eleccions plebiscitàries, abans que no ens acabin d'esca?nyar, la sanitat, la dependència, les pensions, les comunicacions, la llengua (a Alemanya 19 universitats ensenyen el català), etc. i especialment als col·lectius més febles, que els drets humans, consideren delictes de lesa humanitat. Si realment es vol la independència, quan sigui l'hora de votar, tothom que la vulgui, també els de CiU, haurien de votar al partit que té més possibilitats, i no és altre que ERC. Això és actuar amb seny.

El Tribunal Internacional de Justícia, amb sentència del 22 de juliol del 2010, diu: "Declarem que no existeix en dret internacional cap norma que prohibeixi les declaracions unilaterals d'independència. Declarem que quan hi ha contradiccions entre la legalitat constitucional d'un estat i la voluntat d'un poble, preval aquesta segona i també declarem que en una societat democràtica, a diferència d'una dictadura, no és la llei el que determina la voluntat dels ciutadans sinó que és aquesta voluntat la que crea i modifica quan sigui necessari la legalitat". Tempus fugit!

Un barri amb un taller

de tres estrelles

Joan Pi i Ventós. Girona.

Reconec que sóc un enamorat del barri de Taialà-Germans Sàbat. El curs escolar 1964-1965 hi vaig començar a treballar. M'agradaria poder dir "formar nois i noies". Havia estat un barri, jo en deia "poble" per la seva singularitat, allunyat de Girona. Potser estrany o incomprès. Els germans Roca el feren sortir de la seva "marginació" inapropiada. Però aquest indret gironí era el que "havia sofert l'evolució positiva més important de Girona, i potser de Catalunya" (Quim Nadal, alcalde i historiador).

Aquesta evolució ha tingut de base un factor determinant: el "poble", les persones procedents d'altres terres i necessitades de tenir un treball digne per donar als seus una manera pròpia d'arrelament i superació d'unes estretors socials més que preocupants. La gent de Germans Sàbat havien estat, en la seva immensa majoria, pobladors de les "coves" de Montjuïc o de les "barraques" de "Río". L'afany de superació fou una consigna de gran abast entre ells. I un exemple: el Taller Alcalà. Dos germans, Joan i Manel, exalumnes de la "nostra" Escola, són el signe de l'esforç engrescador i de la superació professional. En Joan és un gestor increïble. Tot ho toca i tot ho fa. Li recordo la seva capacitat i dedicació com a president de l'AMPA del CEIP Taialà. Presència i diligència amb totes les garanties d'un treball social elogiós. Gran empresari i regidor de l'Ajuntament de Girona. En Manel és un crac tècnic. Il·lusionat, apassionat amb la seva feina. Exigent. I un fons de fer bé les coses a partir d'una formació entusiasmadora. Ell ha estat el primer comissari tècnic de la FIA (Federació Internacional d'Automobilisme) de l'Estat Espanyol. Càrrec, fins al seu nomenament, reservat a enginyers mecànics.

Sense cap mena de dubte que el Taller Alcalà és, també, un tres estrelles del seu barri.