Aquesta setmana hi ha hagut a Girona la III Jornada Empresa i Coneixement organitzat per l'Associació Espanyola de Directius i per Tribuna de Girona. Les ponències van tractar temes d'economia digi?tal, d'innovació, el rol del líder i sobre el talent.

Les dades que van donar sobre la velocitat en la qual transita l'economia digital fan esfereir. Kim Faura va dir que al món hi ha 6.800 milions de mòbils, quan la població mundial en aquest moment és de 7.127 milions de persones. Totes les dades que es van dient sobre aquest sector són impressionants, gairebé impossible de poder ser enteses: la quantitat d'hores de vídeo que es pengen a cada segon, la quantitat de servidors i de discs durs que s'han d'instal·lar cada minut, la dimensió dels edificis de servidors, la problemàtica energètica dels mateixos, la quantitat de programes que surten cada dia, l'allau de virus i falses entrades als ordinadors, la certesa que es sap tot dels individus... tot té la pinta d'estar fora de control. Mentre anava escoltant Ian Mulheirn, José Cantera i Kim Faura el cap em bullia només de pensar què passarà el dia que hi hagi una apagada general o el dia que algú faci un ús malèvol de la informació de les persones de forma massiva. Em va semblar tot plegat tan fràgil, sabent que tot es feia en precari -perquè no hi ha temps de seguir l'avanç tecnològic i res es consolida-, que vaig entendre que ens trobem davant una bombolla cultural que no dominem.

Vaig recordar que en la història de la humanitat l'home va tardar uns 20.000 anys per controlar la societat agrícola. Més tard en va necessitar 200 per arribar a un punt exponencial de la societat industrial i només n'ha necessitat 20 per trobar novament un punt de fugida, de descontrol en la cultura digital. En els primers 20.000 anys la societat va viure el declivi de l'imperi romà, que es va estendre fins entrat el segle XV, quan va començar el comerç marítim d'ultramar: la bombolla de la cultura agrícola va durar 1.000 anys. La societat industrial que va aparèixer després d'aquella caiguda ha arribat al seu creixement màxim en els nostres dies, suposant un greu perill pel clima amb les emissions de CO2 i per l'economia dels països. Doncs bé, just quan el món es troba en el punt àlgid de la societat industrial apareix la cultura digital, amb la seva característica velocitat exponencial que sembla que estigui fora de control.

Les persones, les empreses i les institucions no poden evitar fer un ús intens dels paradigmes digitals. Les públiques també han de fer ús de Facebook, no només per fer difusió dels seus valors, sinó també per conèixer les opinions dels seus clients. Kim Faura va explicar que només a través de l'anàlisi de la xarxa mòbil de la ciutat de Barcelona es pot saber quants turistes hi ha a cada lloc de la ciutat i que, per exemple, els russos van a Montserrat mentre que els xinesos no. Per tant el seguiment, l'anàlisi, la comunicació digitals esdevenen imprescindibles en la nova societat digital. El telèfon mòbil farà tantes coses que ara no imaginem que ens canviarà la vida. Diríem que serà el comandament a distància del nostre cos, un element que donarà ordres alhora que vetllarà per les condicions físiques i mentals de la nostra persona.

Una altra cosa interessant que va dir Kim Faura va ser que ara els mòbils ja no són per a les persones, també són pels objectes. Així, podem associar mòbils a alarmes, a enviament de dades de sensors que es troben a distància, en fi, un domini inimaginable per a nosaltres en aquest moment. Només sabem que aquest és el camí en el que cal insistir des de tots els punts de vista: des de l'ensenyament a primària, secundària, formació professional i també a la universitat. He escrit aquí mateix que el programador del futur serà com el paleta que hi havia fins ara, és aquí on es pot crear una bossa de treball important. Després caldrà invertir en infraestructures digitals. El conseller Homs va dir que les infraestructures no han de servir per passejar, com molta gent pensa: han de servir per fer anar l'aparell productiu. Doncs bé, en aquest cas les infraestructures han de possibilitar el desenvolupament de l'economia digital, cosa que fa necessari un bon desplegament de la fibra òptica -dir adéu al coure-, un bon desplegament d'antenes mòbils i propiciar nusos i centres de servidors importants. Caldrà enfortir els ecosistemes que permetin el desenvolupament d'activitats digitals -una cosa com el 22@ o les smarts cities, però molt més intens, amb la implicació de totes les universitats, no només d'una o dues facultats. En aquest àmbit és molt important potenciar el finançament de les start ups, acció que ha d'augmentar la competència entre grups inversors. Finalment no s'ha d'oblidar la seguretat d'aquesta nova societat en tots els aspectes. Per una banda, en el terreny del hardware: què passarà el dia que caigui la xarxa, una experiència que coneix bé el sistema elèctric. L'altre és la seguretat amb les dades personals i la prevenció, persecució i l'impediment a l'intrusisme, actuant tant des del costat del programari com del costat de la prevenció personal, amb mètodes de canvis preventius de claus i altres actuacions.

Sóc un amant de la tecnologia -no només digital- i aquest camí em fascina, però per experiència em fan por els moviments exponencials. Les matemàtiques ens ensenyen que quan un moviment és asimptòtic, quan la corba esdevé gairebé paral·lela a l'eix, una desviació infinitesimal pot conduir a l'infinit o, el que és el mateix, al ?desastre.