Cartes

MANOLI RUIZ RODRIGO. VIDRERES.

Estimat Sr. López García. Fa uns mesos em va dirigir una carta en la qual vostè em deia que encara que tenia aprovada la nova Pirmi de 250 €, no la podia cobrar de forma immediata perquè cobrava del SEPE 250 € al mes. Jo crec que és inadmissible que una família hagi de sobreviure amb només 250 € al mes. Com volem fer país si el nostre propi govern maltracta els més vulnerables? Vostè o algú del seu govern seria capaç de viure amb 250 € al mes?

I ara, per acabar-ho d'adobar, la treballadora social de Vidreres em diu que no tinc dret als 250 € per què entre novembre de 2011 i novembre de 2012 vaig cobrar la gran suma de diners de 1.000 i escaig euros. Sí, els vaig cobrar d'una anterior Pirmi, que em van donar 641,40 € el novembre de 2011 i no vaig cobrar res més fins a gener de 2012, la mateixa quantitat; després, res més fins a desembre del 2012, que vaig cobrar 127 € del SEPE. Creu de debò que amb aquests ingressos em poden denegar un dret com és viure dignament?

Tinc un fill de 13 anys, les estem passant morades, cap familiar ens pot ajudar perquè tothom va d'allò més just. L'únic que m'ajudava era el meu fill gran perquè treballava, ara està a l'atur i no em pot ajudar. He de pagar el lloguer, si no vaig al carrer. Creu de debò que amb aquestes rendes una família pot viure? No puc fer front als pagaments de subministraments, no em donen menjar, perquè ens vàrem queixar perquè donen (el mossèn) menjar florit i caducat de fa molts dies i sap què em van dir? que a sobre que ens ajuden... A sobre que ens ajuden? La meva pregunta és: la treballadora social de Vidreres, o algú del govern, menjaria aliments florits o els donaria als seus fills? Només ha de preguntar a la gent usuària del servei.

Gràcies per la seva paciència.

La Constitució

i la intel·ligència

Miquel Mompió i Azemar .

Riudarenes.

Partint de la base que els ciutadans d'aquest país de menys de 53 anys no varen votar la Constitució; partint de la base que eren uns moments d'incertesa després de 40 anys de viure amb la dictadura; partint de la base que en lloc d'una ruptura, per por i prudència es va decidir una transició per seguir tapant les prebendes, les corrupcions i les represàlies amb els vençuts i amb el vistiplau del Cap d'Estat.

Ha arribat el moment que aquella constitució s'ha fet petita i s'ha d'actualitzar, però clar, els beneficiats d'aquella constitució, tant de dretes com d'esquerres, successors d'aquells fundadors, no accepten cap canvi ni diàleg a fi de mantenir els seus privilegis. Per raó de la seva falta de visió i intel·ligència política.

Catalunya viu un moment històric, impulsat pels seus ciutadans de base, que han obligat els seus polítics a fer causa amb el poble. Però és clar, a casa de la Madrastra no ho han entès i solament saben dir Constitució, Constitució i Constitució.

Quan veig els nostres presidents Pujol, Maragall, (-) i Mas sortint a l'exterior parlant l'idioma que correspon al país que visiten i en canvi quan he vist els presidents Suárez, González, Aznar, Zapatero i Rajoy que han de sortir amb "l'auricular a l'orella" o amb l'intèrpret de torn, sento dir-ho però la seva cultura i intel·ligència política no està a l'altura dels nostres presidents i del que necessitem en aquests moments.

Només cal veure el pobre paper fet a l'Argentina pels dirigents espanyols per conquerir els Jocs Olímpics de Madrid.

Amb aquesta gent, amb la seva cultura i amb la seva intel·ligència, serà molt difícil dialogar i poder entendre Catalunya... Perquè ells només saben dir Constitució, Constitució i Constitució.

El silenci de la por

vicenç cánovas pereda. figueres.

El silenci pot ésser una arma de doble tall. Pot ésser vist com el seu escut, el dels qui regnen actualment amb la màxima comoditat amb majoria absoluta, però tanmateix i a la vegada és el nostre càstig com a ciutadans per no ésser conscients que el fet de negar-nos el dret obert i lliure a manifestar-nos i ser sancionats amb multes descontextualitzades a l'actual situació social i econòmica que patim al país, es pot considerar realment com una fuetada a la nostra cara. El famós neuropsiquiatre francès Boris Cyrulnik, en el seu últim llibre Sálvate, la vida te espera, explica que cal donar un sentit al que ens ha passat, contextualitzar-ho i finalment explicar-ho a algú de confiança per evitar un traumatisme i finalment la confusió de la persona subjecte de la causa patida.

Les actuals polítiques repressives, controladores i finalistes o reduccionistes, objectivades en el control del mànec i l'aferrament del poder pel poder, han anat derivant entre d'altres evolucions a l'actual i funesta llei "mordassa", que ens fa recordar ignominiosos períodes de la dictadura franquista, on la repressió per la manifestació i l'expressió d'opinió i llibertat al carrer eren perseguides i condemnades de forma implacable.

Cal insistir, persistir i resistir com a bloc comú per les nostres llibertats com a ciutadans, que estan essent coartades i triturades, per tots cantons. Per això també cal consciència, i sembla que la societat actual s'ha consolidat curant i no desenvolupant una cultura pedagògica de la prevenció, de l'hàbit o de l'esforç i compromís tan individual com comú en el progrés de les nostres pròpies llibertats fonamentades en un acompliment dels drets humans universals i d'un estat del benestar lluitat i ràpidament desaparegut. El nostre trauma, doncs, serà el silenci!

Preses anònimes

lídia angelats jordà. ripoll.

Una mala notícia per a mi a les notícies del canal 3/24 sobre una vacuna. Va dir solemnement la presentadora que serà experimentada amb rates, conills i gossos. Fa impotència de pensar en el sinistre espectacle. Ells, els empresonats, en llibertat fugen del perill cames ajudeu-me abans que els humans. Amb el tsunami d'Indonèsia va passar una situació similar.

Però fa poc, al canal 24 hores de TVE van dir una notícia agradosa per a mi. El 75% dels enquestats van respondre "no" a la pregunta: "Està d'acord amb els experiments amb animals als laboratoris?" La pregunta en qüestió es va formular en un país de la UE, el qual o no vaig sentir, o no en van fer referència. El simple plantejament d'aquesta pregunta com a objecte de debat, ja ens demostra que aquest nostre pretensiós país és a anys llum de la resta de la UE. La pregunta agradosa, però, està amagada. No l'he sentida més.

Però, ai! Esperança! Hi ha algú que vetlla pels animals. Qüestió de temps, paciència i un gran amor sempre desinteressat.