De tots és coneguda la inhumana violència que suposa la reixa de Melilla, amb els ganivets afilats, per impedir el pas dels immigrants a aquesta ciutat. Per això, el gallec Santiago Agrelo, arquebisbe de Tànger, denunciava amb valentia evangèlica aquesta mesura del Govern espa?nyol: "Per favor, poseu també mines antipersona i tancs". També el nou portantveu de la Conferència Episcopal Espanyola, José M.ª Gil Tamayo, criticava els ganivets d'aquesta reixa. I encara, el bisbe emèrit de Màlaga, Ramon Buxarrais, deia "Les fronteres són les cicatrius de la història. No haurien d'existir". I és que l'Església sempre s'ha fet solidària de tantes tragèdies que afecten els hòmens i les dones d'ahir i de hui!
Quan el passat mes de juliol el papa Francesc anà a l'illa de Lampedusa, qualificava de vergonya el tracte que el món "civilitzat" dóna als immigrants, molts dels quals arriben morts a les costes d'Europa: "Qui és el responsable de la sang dels nostres germans? Hem perdut el sentit de la responsabilitat fraterna, hem caigut en el comportament hipòcrita", a causa de la "globalització de la indiferència".
Pel que fa a la reixa de Melilla, el Ministeri d'Interior no té cap mena d'escrúpols en mantenir una mesura tan inhumana com són els ganivets d'aquesta reixa!
Des de sempre, el cristianisme ha tingut la missió d'humanitzar la vida dels hòmens. I sobretot, humanitzar la vida dels més vulnerables, dels més fràgils i dèbils de la nostra societat! I és que, com diu el teòleg Joseba Andoni Pagola, "seguir Jesús és fer realitat una vida més humana". Per això, la festa del Nadal, que ja s'acosta, celebra "el naixement del Déu Infant, que porta esperança a un món que no té per què ser allò que volen els poderosos de la terra". Com descriu molt bé Pagola, "Jesús ha revolucionat la història, perquè ell no buscava el poder que deshumanitza. Jesús sospitava del poder, que anul·la la llibertat i impedeix la creativitat. Jesús humanitza la vida". I els cristians estem compromesos també a fer la vida més humana.
Davant la reixa de Melilla, i a la vora del Nadal, ressonen les paraules del Papa a Lampedusa: "la cultura del benestar que ens porta a pensar en nosaltres mateixos i ens fa insensibles al crit dels oprimits".
Quants milions d'euros es gasten en armes els països occidentals? No és immoral que l'Estat espanyol tinga una despesa militar per al pròxim exercici de 16.526,73 milions d'euros, una mitjana de 45,27 milions per dia? Si el Govern espanyol tinguera consciència i humanitat, una part d'eixos diners, ¿no haurien d'anar a polítiques de desenrotllament, perquè els ciutadans dels països del Tercer món no hagueren d'emigrar? El Govern espanyol no recorda les paraules de Jesús, "era foraster i no em vau acollir?" (Mt 25:43). I és que, com diu el teòleg Hans Küng, "cal canviar l'ètica del poder, per l'ètica de la compassió", és a dir, del "compatir", de la solidaritat amb el patiment dels altres, per tal de traure'ls del seu sofriment.
S'atreviran a posar l'estrella de Nadal a la reixa, al costat dels ganivets?
