Respostes impossibles

Salvador Illa ho té més fàcil que tres anys enrere per ser president. Ha tornat a guanyar, com ens ho havien avançat les enquestes, però el fet que el bloc independentista no sumi majoria absoluta per primera vegada en 12 anys, fa que els socialistes s’acostin al govern de Catalunya. La fórmula ja és una altra història i les especulacions a partir d’avui seran moltes: possibles pactes, acords d’investidura o abstencions. L’independentisme havia obtingut 74 diputats el 2021, 70 el 2017, 72 el 2015 i 64 el 2012. Avui en suma 61 amb Junts, ERC, CUP i Aliança Catalana. Aquesta va ser la gran sorpresa de la nit. L’altra, el resultat d’Esquerra Republicana que, malgrat que la tendència que marcaven les enquestes era a la baixa, la patacada ha estat grandiosa. La pregunta és si Pere Aragonès es va equivocar avançant les eleccions. Avui, amb els resultats a la mà, és fàcil contestar que sí, però en realitat és una resposta impossible. Ningú podrà saber mai si en cas d’haver esgotat la legislatura, els republicans haurien fet un millor, igual o pitjor resultat que el d’ahir. Ningú. Ni tampoc ningú sap si el candidat el febrer de l’any vinent hauria estat un altre o la llista l’hauria encapçalat l’actual president de la Generalitat. ERC haurà de respondre’s moltes preguntes i és de segur el partit que més en té i també el que té menys respostes. És difícil entomar una derrota com aquesta, quan has tingut la presidència tres anys i mig i potser només ara es pot entendre la marxa de Junts del govern, perquè Carles Puigdemont possiblement va ser el primer que va olorar el desgast que li podria suposar a Aragonès manar amb l’únic suport parlamentari de 33 diputats, per molt que el PSC li administrés oxigen. En realitat Puigdemont també ha fracassat, malgrat haver augmentat tres diputats i essent la primera força independentista, perquè no té possibilitat de cap pacte, perquè ell ha augmentat tres diputats, però Illa en té nou més i se li ha escapat i perquè la polarització que buscava des del dia que va anunciar la seva candidatura s’ha quedat a la meitat. Ara, si no és president haurà de deixar la política. O això és el que va dir.