Que tinguem un bon 2014. Tots. Especialment els més desfavorits. Avui no és dia de carregar-nos el cap amb resums del vell 2013. I això que en tenim un gruix. Cal mirar endavant. Avui, en aquest primer divendres, només volem demanar al nou any, encara en bolquers, un do. Un do preuat. Un raig de sol. Perquè en aquest país tot sembla congelat.
Un raig de sol que descongeli les lleis congelades en la seva lletra i en reviscoli l'esperit. Començant per les Lleis Fonamentals. En primer lloc la Constitució, que ha estat congelada trenta-cinc anys. ¿No creieu que l'autèntica llei fonamental es troba en l'espectre solar que forma la Carta dels Drets Humans? Dels homes i dels pobles.
Un raig de sol que descongeli el cor dels polítics, ara congelat (uff!) pels cants de sirena de la Banca. O n'hem de dir el xantatge de la Banca? Que les forces polítiques siguin capaces d'assumir les paraules coratjoses d'Ada Colau, que en vint minuts oferí las membres de Congrés de Diputats una classe magistral d'economia forjada en la tolerància, la llibertat i la justícia. (Si no sabeu de què va, escolteu-la o llegiu-la a Internet). Un raig de sol -quin do no seria!- que escalfi cors. Del senyor Rodríguez Pellitero i dels supermanaires de la Asociación Española de la Banca.
Que es descongelin les lleis bancàries i s'apliquin en la seva justa proporcionalitat. A tots nivells. Que la punta d'iceberg que es volen maquillar amb la lletra de la llei els injustos desnonaments, ressorgeixi amb tota la seva força. I que al costat de les Lleis Bancàries es descongelin també les Lleis Sanitàries -que no són pas un joc de nyaus- i les Lleis Educatives, i les Lleis Socials.
Que els nostres polítics d'ací i d'allà (ja m'enteneu) apuntin més enllà, fins a l'infinit. Que es mullin, com espera el poble. Que si el raig de sol és intens, ja s'eixugaran ben prest. Perquè són ells els qui en tenen la clau.
