Isabel II d'Anglaterra va voler indultar Galileu, però li van comunicar que el Vaticà se li havia anticipat. Per tant, la reina britànica es va conformar amb donar el perdó nadalenc a Alan Turing, pare de la intel·ligència artificial perquè cap altra podia igualar el seu talent natural. És un precursor de la talla de l'italià, que es va suïcidar fa sis dècades després d'una condemna per mantenir relacions homosexuals consentides. Potser sigui casualitat que la seva reivindicació coincideixi amb l'elevació d'un altre homosexual britànic, el masoquista Francis Bacon, a la condició d'artista més cotitzat de la història.

La llista dels deu científics més importants del segle XX, equivalent a la relació de les deu persones més importants en el mateix període, inclou forçosament Turing. I també ho farà encara que només compti amb cinc noms. El Galileu de la informàtica ennobliria el terme visionari, si no s'hagués distorsionat per aplicar-lo a decoradors d'interiors. No obstant això, competeix amb Kurt Gödel en la categoria dels pensadors més importants enfosquits per la celebritat d'Einstein.

Gödel va interaccionar amb Einstein a Princeton sense convèncer-lo de la racionalitat de la vida ultraterrena, i estableix que cap veritat és absoluta perquè hauria d'abastar-se a si mateixa en el seu enunciat. Turing dóna nom al famós test per distingir l'ésser humà de la intel·ligència mecànica més evolucionada. També va desxifrar el codi nazi Enigma, va córrer maratons, va avançar els ordinadors i va resoldre diàriament els endimoniats encreuats del Times camí de la feina. En resum, un perfecte inadaptat. No és estrany que Turing i Gödel compartissin l'obsessió per la Blancaneus de Walt Disney. L'anglès es va suïcidar menjant una poma enverinada com en el conte, el centreeuropeu es va deixar morir d'inanició, sense tastar la fruita prohibida per por de l'enverinament. Turing va pensar a seixanta anys de distància, el preu del seu perdó.