Ara que els polítics acaben de descobrir la importància del relat, el Nadal se n'ha quedat sense. Ho diem perquè cada any veiem a les cases menys naixements i més arbres. L'arbre de Nadal és molt còmode. N'hi ha de plàstic, amb varetes telescòpiques, que fan que només calgui estirar per tenir-lo instal·lat en un tres i no res (què dimonis deu significar en un tres i no res). Et serveix d'un any per l'altre i admet que li pengis qualsevol cosa, fins i tot un llevataps. Però no té relat. Et pregunta el teu fill què significa l'arbre de Nadal i et quedes mut perquè no en tens ni idea. Ho hem acceptat de manera acrítica, sense conèixer la seva història, que no perpetraré el crim de relatar-la aquí. Hi ha la Wikipedia. Ara bé, els asseguro que fins i tot després d'haver llegit l'article corresponent, es queda un opac. Esperava alguna cosa més. Una llegenda que no et commogui fins al moll és una llegenda sense ànima. Per cert, que, segons alguns, l'arbre de Nadal ve d'Alemanya, és a dir, del mateix lloc del qual arriben les ordres de Merkel. Es tracta d'una coincidència una mica sinistra.
El relat, dèiem. Tu veus un naixement i ve a ser com llegir una novel·la. Aquí hi ha el riu, l'estrella, els pastors, Herodes, els nens decapitats, el portal de Betlem, Sant Josep, la Verge, el nenÉ Un naixement és d'una riquesa narrativa que li posa a un els pèls de punta. Fins i tot encara que no t'hagin comptat la història, la pots deduir de cadascun dels seus ingredients. Però a tu et posen al davant d'un arbre de Nadal perquè t'inventis un conte i no se t'ocorre res.
- No sé, un arbre amb boles.
- Sí, però què li passa a aquest arbre.
- Doncs que és ple de tumors brillants.
- Malignes o benignes?
- S'haurien d'analitzar.
Això sí, treure el naixement és una llauna i, tornar-lo a guardar, dues llaunes. Però són llaunes que formen part del relat. Una societat sense relat, sense relats, és una societat mig cega i mig sorda, a punt per ser ocupada pels bàrbars del nord. I en aquestes, en aquestes precisament, estem.
