LUna dona s'està a l'hort ensenyant el patacot
Endevinalla popular
a notícia és sorprenent. La llegíem dimarts passat al Diari de Girona. Deia: Els ajuntaments de [É] no cediran a [É] les seves dades del padró municipal. I ara! Com es pot negar, des d'uns ajuntaments el dret a la informació? És allò que l'àvia Agneta en deia "amagar l'ou tot ensenyant el patacot".
Una senyora que es dedica a l'alta política, el nom de la qual m'estimo més no recordar, està basant la seva estratègia en un boicot de dades i un proteccionisme obsolet. De les dades personals tothom pot fer-ne el que vulgui. Fins i tot els polítics. Però voler amagar unes dades municipals -que, com a municipals, han de estar a l'abast- ens sembla un insult a la llibertat.
La notícia ha sorgit justament en aquests primers dies de gener, quan el rei del mambo és la informació. Per donar i vendre. De resums del 2013. De previsions de tot tipus per al 2014. De censos, estudis i pressupostos. Enquestes d'opinió. Declaracions. Dels temes més inversemblants. De política general. I autonòmica. De modes i tendències. De dependència i d'independència. Dades esportives. Socials. Religioses. Empresarials. SindicalsÉ en el sa exercici d'un dret inviolable: el dret a la informació.
Per acabar d'espesseir el suc, aquesta senyora que es dedica a l'alta política demana (i gairebé exigeix) a determinats ajuntaments de l'oposició que s'hi adhereixin (?). No és un tip de riure? En un món com el nostre, on les notícies s'estalonen i sorgeixen com bolets, exigir als ajuntaments que amaguin dades "per por que se'n faci mal ús", no us sembla esperpèntic?
Que els representants d'una formació política que té majoria absoluta a la inefable Espanya exigeixin als seus Ajuntaments (seus?) el ridícul d'amagar dades, una de dues: o han perdut els papers o estan cagats de por.
