SIGNES DE LA CRISI

13.01.2014 | 07:17
SIGNES DE LA CRISI
SIGNES DE LA CRISI

La causa última de la crisi econòmica que afecta i arruïna persones, famílies i projectes és la manca de treball, l'augment descontrolat i antisocial de l'atur. I la causa de l'atur, en gran part, és producte d'una societat on la responsabilitat social i els valors ètics s'han debilitat fins a extrems inacceptables. Preval més la competitivitat que la solidaritat i col·laboració, s'està més per la productivitat que pel rendiment raonable i equitatiu, es busca més el benefici privat econòmic que el servei col·lectiu i el respecte a la dignitat de les persones i a la seva dimensió social. I una dada que posa de relleu aquest estat de coses és que la pròpia judicatura, emparada per les reformes laborals últimes, justifica acomiadaments, no ja en base a la possible crisi econòmica de les empreses, sinó simplement per millorar la competitivitat i/o la productivitat. Ni una referència a la responsabilitat social de les empreses.
I, a més, les administracions públiques justifiquen retallades, unes obligades pels temps d'austeritat que a tots ens toca viure i que d'una o altra manera hem d'assumir, i altres perquè l'austeritat se situa com a prioritat fins i tot perjudicant drets fonamentals i necessitats inajornables de les persones. Les necessitats socials i la pobresa generada per estructures econòmiques deficients i injustes exigeixen polítiques socials valentes i decidides, basades en la solidaritat, sense oblidar les responsabilitats de totes i cadascuna de les persones que conformem la societat.
Els valors ètics i socials no són compatibles amb el deu diner, amb la desmesura del benefici o el drama de la reducció indiscriminada de les dotacions públiques per cobrir ajudes i serveis fonamentals que evitin les desigualtats injustificades. Vivim moments difícils, d'erosió de la ciutadania, d'increment de la precarietat i de la vulnerabilitat personal i social.
Bastin alguns signes que patentitzen aquest deteriorament ètic, social i econòmic d'una crisi que fomenta la desigualtat, la precarietat, la insolidaritat i la por: una empresa decideix que ha de rebaixar el 30% del salari als seus treballadors, i els demana que signin un document en el qual s'expressa que voluntàriament pacten aquesta pèrdua, i si no ho fan els espera l'atur. Empresa que decideix abaixar portes sense abonar ni un euro als seus treballadors, advertint-los que ja cobraran del FOGASA i que els arreglarà els papers de l'atur, com si fos un favor. Empresari que imposa signar nòmines amb quanties que no cobren els treballadors, amb l'amenaça que qui no ho accepti se'n va al carrer. Empresaris que imposen sous al marge de convenis i normatives, aprofitant-se injustament de la situació de crisi i abonant salaris indignes, perjudicant els treballadors i també els empresaris honrats.
És possible una societat més justa en què la dignitat de la persona sigui respectada, en què la justícia no sigui un simple eslògan, i en què el bé comú i l'interès general siguin el fil conductor de les decisions i actuacions públiques i privades, però cal lluitar amb responsabilitat i honestedat.

Enllaços recomanats: Premis cinema