A l'any mil quatre-centsÉ els Goigs de Sant Sebastià rememoren la gran pestilència s'abaté sobre la vila de Tossa. Com era costum en semblants ocasions el poble es reu?neix a l'Església. S'encomana a Sant Sebastià i aconsegueix del Cel la redempció d'aquella pesta negra, que s'havia endut centenars de morts.
El poble acudí en processó d'acció de gràcies a l'ermita de Sant Sebastià. De Santa Coloma de Farners. Sembla la més assequible. Més endavant els Jurats que formen la Universitat de Tossa -nom antic de l'Ajuntament- obtenen permís de Roma d'enviar un sol Pelegrí en representació de tot el poble. Amb el grup de voluntaris que el vulguin acompanyar.
Vestit del pelegrí: túnica gruixuda de color burell. Esclavina ornada de pellerides (petxines, en la parla tossenca). Cap cofat amb barret i calçat de botes amb polaines. Un petit sarró de xarxa i el bordó de caminant. Ah! i els rosaris per resar durant el trajecte.
Onze de gener. Comença la Novena de preparació espiritual per a l'acompliment del Vot. El pelegrinatge té lloc el 20 de gener, dia de Sant Sebastià. S'inicia a les 7 del matí amb la presentació del Pare Pelegrí -un secret guardat a pany i clau-, a la Missa del Cantar. Segueix la processó de l'Alba per l'interior de Vila Vella tot cantant en llatí la lletania dels sants.
Arribada al Socors. El Pare Pelegrí besa la relíquia de sant Sebastià i rep de les autoritats civils el salconduit per la travessa. I el "durillo". I acompanyat de centenars de pelegrins emprèn el camí.
Subsisteix al segle XXI. En plena era cibernètica. Amb neu i pluja, guerres i revolucions. Al llarg de sis cents anys. N'havíem de parlar. Directament, o indirectament. Del Vot del Poble de Tossa. Del Pare Pelegrí. Un vot ancestral. Una pàgina viva de la història.
