Cartes

21.01.2014 | 07:14

Per un partit seriós i responsable
salvador llorente varela. girona.
Sr. director. No queden gaires socialistes; però els pocs que quedem, volem que el partit socialista surti d'una vegada per totes en els mitjans de comunicació amb propostes clares, que el ciutadà del carrer, les entengui i pugui decidir el seu vot, per un partit seriós i sobretot responsable.
No podem caure en el circ que han muntat altres partits (CiU i ERC) perquè en els circs els que no falten mai són els pallasos (Artur Mas i Oriol Junqueras). Els pallassos són per fer riure els nens petits i el Parlament de Catalunya no pot fer de circ; perquè el que s'hi acorda no és per fer riure, sinó per millorar la situació econòmica i social del país i en aquests moments, no s'està fent res per millorar aquestes situacions; sembla ser que el més important és anar en contra del diàleg i les lleis que ens protegeixen a tots (Constitució). Si hi ha algun article en la Constitució que no ens protegeix s'ha de canviar, però sobretot amb diàleg i amb no enfrontament.

El vot de
Marina Geli
Juan Sánchez. Figueres.
Gràcies a Marina Geli, el PSC ha perdut un votant i l'abstencionisme ha guanyat un nou membre. Si jo volgués votar un partit indepen?den?tista, tinc una àmplia oferta per triar: CiU, ERC, CUP i ICV. I si em volgués decantar per un partit espanyolista de dretes també: PP i Ciutadans. Jo creia que el PSC era un partit d'esquerres, socialdemòcrata, més obert que CiU i ERC. Creia també que no era un partit indepen?dentista. Anava equivocat. Marina Geli m'ha il·luminat.

Coherència i fidelitat, uns valors necessaris
Lluís Torner i Callicó. girona.
Normalment, una majoria dels que formem part del col·lectiu de la gent gran, el que més ens impor?ta, en aquests delicats moments que ens toca viure, és desitjar que tot s'arregli, el més favorablement possible, per a tothom. Estem un xic cansats de llegir i sentir les mateixes notícies, en especial pel que fa a la política, l'economia i la justícia, arriba un moment que ja no sabem qui té raó i qui no, qui ens diu la veritat i qui ens vol fer creure allò que no l'és. Però si volem estar mínimament informats, ens agradi o no, hem de seguir les notícies, intentant d'escatir allò que pot haver-hi de positiu, selec?cio?nant allò que puguem veure-hi de bo. Tot i saber que el que pot ser bo per a uns, potser no ho és tant per a d'altres, però això és, o almenys hauria de ser, la democràcia, i per això cal ser coherents en la prò?pia manera de pensar, i respec?tuo?sos amb la dels altres.
Dit això, enfront d'aquesta situa?ció que s'ha plantejat dins d'un dels, fins ara, principals partits del nostre Parlament, pel que fa a la votació contrària d'uns dels seus parlamentaris, som nombrosos els que considerem positiu que, obrant en coherència i amb fidelitat als seus principis i als seus electors, hagin votat diferent al que els requeria la direcció del seu partit. El que no trobaríem procedent, segons el nostre humil parer, és que se'ls penalitzés, ja que l'única pretensió d'ells, a part d'actuar en consciència pròpia, ho han fet amb respecte a l'ideari del partit, al qual és reafirmen en mantenir-s'hi integrats.
Tant de bo actuacions com aquestes, basades en els principis de coherència i fidelitat, es dones?sin amb més freqüència de la qual estem acostumats.

Canvi climàtic:
Tot segueix igual
Lola Arpa vilallonga. Membre TCPS (The Climate Project Spain. Org). Peratallada
"Per Sant Antoni fa un fred com un dimoni!", així diu una antiga i sàvia dita catalana. Estem a la "setmana dels barbuts", la que hauria de ser la més freda del any. Si observem les temperatures de la península i del continent Europeu, poques arriben als 0 graus.
Els incauts s'alegren del bon temps en ple hivern, altres s'estranyen de tanta bonança, altres comencen a estar preocupatsÉ Men?trestant, sense pausa, els glaciars del món van desglaçant a velocitats mai vistes, abocant a l'oceà milions de metres cúbics d'aigües dolces i gelades amb conseqüències imprevisibles per al planeta. Mentrestant els arbres deso?rien?tats van brotant i les papallones van sortint de les crisálidesÉ Mentrestant els polítics, cadascú dins la seva bombolla i massa capficats amb les seves absurditats, són incapaços d'adonar-se de la gravetat del problema i buscar entre tots una solució per salvar l'únic lloc que tenim per viure. Si no, tard o d'hora, tots ho pagarem molt car.

Àngel Ros,
o l'antítesi
de la Camacho
JOSEP MARIA BOSCH. girona.
Ja hem tingut, aquí, moltes ocasions per censurar l'actitud egoista de la presidenta del Partit Popular de Catalunya. Avui m'agradaria, en canvi, destacar l'actitud altruista de l'Àngel Ros, batlle de la ciutat de Lleida. Tot el que en ella ha estat negatiu, d'odi a tot el que representa Catalunya i els catalans i, sobretot, de seguidisme paranoic dels seus caps de Madrid (bàsicament l'Aznar i la FAES), en l'Àngel esdevé positiu i posa per davant dels seus caps i els seus interessos personals els interessos del poble català. I això segur que la història no ho oblidarà. I que quedi clar que quan dic Àngel Ros estic dient, també, Marina Geli, Joan Ignasi Elena, Núria Ventura i, fins i tot, Rocío Martínez Sempere i Laia Bonet (tant de bo que els gironins puguem afegir-hi, dintre pocs dies, també, Pia Bosch) ... i alguns més que han hagut d'aguantar, segurament, per motius estrictament econòmics.
I això, a més, posa en el mateix sac la Camacho i Pere Navarro; de manera que, a partir d'avui, igual que en el temps dels Reis Catòlics, es pot dir allò de "tanto monta, monta tanto, Navarro como Camacho". Perquè, a més, si algun d'ells dos hagués de deixar la política, no hi hauria cap empresa que volgués embrutar la seva imatge amb gestors tan inútils, fracassats i partidistes. I jo em pregunto on poden ubicar-se tots aquells -que no són pocs- que són catalanistes i socialistes moderats alhora: està clar que aquesta gent no s'ha de trobar còmode a CiU, ni a ERC ni a IC i, per tant, l'única sortida que els queda és la de fundar un nou partit, una vegada vist el rumb del PSC, que ja no és sinó un petit apèndix -molt petit, és evident- del PSOE pur i dur.
Hi ha un altre aspecte, també, on l'Àngel Ros ha guanyat la Camacho per golejada ... i rau en la tria del restaurant. Si l'Alícia va triar pel seu joc brut l'anodí La Camarga (on, malgrat tot, es menja raonablement bé i a un preu acceptable), l'Àngel Ros en va triar un amb molta més personalitat i, sobretot, amb molta més història, el Set Portes. Suposo que això defineix, també, el tarannà d'ambdós personatges.

Enllaços recomanats: Premis cinema