FESTES I ARRELS

23.01.2014 | 00:00
FESTES I ARRELS
FESTES I ARRELS

Des d'orígens remots aquesta terra ha anat celebrant festes populars dedicades a la presència dels arbres que tenim a tocar, considerant-los com a mites, arrels d'identitats i objectes de reverència. Als Països Catalans hi ha actualment 54 celebracions d'aquest tipus. A comarques gironines tenim la Festa del Pasqüetes, a Castell d'Aro, i la Festa de l'Arbre de Maig i Ball del Cornut, a Cornellà del Terri, com a principals. En tan ampli repertori català de dedicació puntual es poden trobar realitzacions molt espectaculars, com ara el Pi de Pollença (Mallorca) de 20 metres que es talla i s'esbranca per ser traslladat; a algun lloc el ritual marca que l'arbre protagonista ha de ser transportat per un nombre determinat de parelles de bous; a vegades la tradició ordena que la festa s'ha de celebrar amb un pi negre de nou metres d'alçària; i unes quantes festes juguen amb el foc, per allò de la vella fama de purificació. El caire de la festa suposa uns orígens enigmàtics perquè sovint el nucli de la celebració consisteix a tallar l'arbre més bonic, o el més alt, penjar-lo cap per avall, i altres costums que no s'avenen gaire amb el respecte elemental de les espècies estimades. Però així són les tradicions, que per alguna cosa ens arriben de la boira dels segles.
Hi ha, però, un altre calendari que comença molt més cap aquí en el temps i també és dedicat al regne vegetal. És la Festa de l'Arbre, amb majúscules ben arrelades a Catalunya des de l'any 1899: tot comença a Sant Joan de les Abadesses per iniciativa conjunta de Rafael Puig, ?engi?nyer agrònom, i Josep M. Andreu, mestre d'escola, per establir -diuen els seus escrits- "una acció pedagògica amb voluntat de crear opinió, tot predicant l'amor a l'arbre, i uns vincles perdurables amb ell i el medi". Ben aviat el model de la Festa de l'Arbre és conegut a moltes poblacions de Catalunya amb programacions creatives que arrelen molt bé i tenen el mèrit de traspassar les diverses fronteres: en pocs anys són uns quants centenars les escoles, pobles i ciutats de països europeus que s'engresquen en aquella celebració.
Ara interioritzem l'observació cap a casa nostra. A la ciutat de Girona les cròniques avisen que no se celebra la Festa de l'Arbre des de l'any 1969. (Em refereixo a celebració pública, perquè sí que en molts centres educatius tenen una magnífica Festa de l'Arbre, en el seu àmbit particular). A Girona es va celebrar aquell any 1969 dintre del programa commemoratiu de l'habitatge número mil promogut pel Patronat Santa Creu de la Selva; per aquella ocasió el seu gerent, Francesc Ferrer i Gironès, va preparar una brillant celebració a partir de, per exemple, la plantació de nou espècies d'arbres diferents apadrinats per jovent voluntari, i cartell anunciador de la Festa dibuixat per Carles Vivó, i recital de poesies per Francina Boris i Francesc Francisco, i ofrena d'un poema de Josep Tarrés, i audició de sardanes i, sobretot, una clamorosa participació de la ciutadania que va convertir l'acte en una memorable manifestació del més excel·lent civisme.
Han passat quaranta-cinc anys sense més Festa de l'Arbre. A Girona, Ajuntament i/o entitats culturals i mediambientals tenen massa oblidada la Festa de l'Arbre, gran mitjà educatiu de primer ordre. Caldria treballar iniciatives, dedicacions i esforços, que les noves generacions de gironins poguessin penjar als arbres més il·lusions convençudes, més del que ho ha fet la generació actual quan contemplem, lànguidament, com la Devesa se'ns en va anant, sota les ordenances dels cucs i de les serres.

Enllaços recomanats: Premis cinema