Durant els últims anys hem assistit a la consolidació artística i popular de les sèries. Tant els professionals i experts com el públic han assumit que aquestes produccions audiovisuals, especialment les procedents dels Estats Units, han ocupat l'espai que gradualment han deixat lliure les pel·lícules quant a risc creatiu, innovació formal, complexitat argumental i capacitat de seducció. Un dels aspectes que ha contribuït més intensament a desencadenar aquest canvi ha estat l'habilitat dels autors per reflectir als seus capítols els problemes del present. Fins i tot per avançar-se a certes transformacions socials, econòmiques o culturals. Però, de debò és així? El seu potencial actual és tan elevat que han seduït les elits de múltiples esferes, per exemple, la política. Més enllà de precedents com la comèdia britànica Yes Minister, aquesta passió es va desfermar gràcies a la nord-americana The West Wing. Actualment, propostes com House of CardsBoss l'han seguit alimentant. I així, a través d'aquestes sèries, se'ns transmet la idea que complicadíssimes maniobres concebudes per cervells extremadament brillants governen l'administració pública i les relacions entre partits. Heus aquí un exemple que res supera la ficció.
