El nou president a les comarques gironines de la Federació d'Associacions de Pares i Mares d'alumnes, Rafel Sánchez, s'expressava amb claredat en una entrevista publicada dilluns al nostre diari: "Ens han tret totes les subvencions, així que falten ajuts per a serveis d'acollida, llibres de text i activitats extraescolars, a les quals moltes famílies no poden accedir perquè ara el cost és molt car". Es tracta de problemes que van molt més enllà del model educatiu i de la qualitat de l'ensenyament, però que són especialment greus i que també repercuteixen en el rendiment escolar, sobretot el d'aquells alumnes que pertanyen al segment social més desafavorit. La tan parlada cohesió social passa per la igualtat d'oportunitats i la no discriminació per la falta de recursos econòmics. Aquesta cohesió social no ha ser només retòrica. Rafel Sánchez també apuntava un altre aspecte que pot semblar secundari, però que en realitat no ho és: "Molts nens no poden fer esport escolar perquè no arriben a pagar la quota". És un altre element de discriminació social si tenim present que l'activitat física i l'esport de la població en edat escolar és, en la nostra societat, un dels fenòmens culturals més destacats. Són nombrosos els estudis, així com els organismes internacionals vinculats a la salut i el desenvolupament de la infància i la joventut, que certifiquen que la pràctica de l'esport comporta beneficis que contribueixen al benestar de les persones en els àmbits físic, psíquic i social. Les virtuts de l'esport són nombroses: millora de les habilitats motrius, reducció dels factors de risc o el control de determinades malalties, l'adquisició d'habits saludables, la integració i la cohesió social, la solidaritat, la tolerància, la disciplina i la superació personal. Per aquests motius, es considera de màxima importància que totes les persones puguin accedir a la pràctica de l'esport, i molt especialment els nens i les nenes.
