L'esquerranisme pot ser conseqüència de la geografia? José Antonio Monago, president d'Extremadura, és del PP, un partit liberal-conservador teòricament partidari de la cultura de l'esforç i contrari que les mels de l'estat del benestar arribin a adormir la capacitat d'iniciativa dels ciutadans. La dreta sempre ha defensat que un excés de protecció és dolent perquè quan la gent s'ha d'espavilar, tots hi guanyem, ja que llavors es crea més riquesa. Però Monago va en direcció contraria i s'apunta a la repartidora. La seva proposta de reforma del finançament autonòmic va en la línia d'eternitzar la subvenció als territoris més endarrerits.

Monago ha anat a Madrid a proposar el següent: cada any, per llei, els pressupostos de l'estat dedicaran un 1 % a un fons de compensació destinat a què les comunitats amb menys renda per càpita s'aproximin a les que en tenen més. I si al cap de set anys no s'ha observat una convergència significativa, la xifra s'incrementarà fins al 2 % (arribarà al 3 % si al cap de set anys més continuen les diferències?).

Hi ha un abisme entre aquesta proposta i la del PP català, partidari que la solidaritat interterritorial sigui limitada en el temps i finalista, és a dir, només per pagar coses concretes. Quan la Unió Europea crea fons de convergència, els destina a crear infraestructures que permetin als estats més pobres progressar tot sols (tot i que després algun estat fa trampa i dedica els diners a autovies sense trànsit per enriquir els grans constructors). En el fons, es tracta d'un tema tan antic i tan sabut com el del donar peix o ensenyar a pescar.

Monago diu que a Extremadura se li han de donar més diners perquè no té indústria, i des de la industrial Catalunya se li respon: que potser és culpa nostra? Portat a l'extrem, el pensament de Monago implicaria que els pressupostos de l'Estat servissin perquè tots els territoris tinguessin la mateixa renda per càpita, amb independència de la riquesa que produeixen, i una garantia d'aquesta mena portaria la gent a no esforçar-s'hi gaire.

Per cert, Monago aplica la mateixa idea a les persones? És a dir, pensa que tots els espanyols, un a un, han de tenir la mateixa renda per càpita, siguin aturats, peons, enginyers o empresaris? Si és així, serà interessant veure'l proposar-ho a la conferència del PP que redacti el pròxim programa electoral. Potser passarà de ser el "baró roig", com li diuen, al "Trotski d'Extremadura".