Mireu Sant Grau. Senyoreja Sant Gregori i tanca per ponent la plana gironina. Cada matí, el sol ixent l'il·lumina amb quatre torres resplendents de la MAT que, com un cop de destral, creuen cap al Nord. La més carenera enlluerna i rivalitza amb el castell en alçària. Llàstima que no tingui els braços en direcció nord/sud! Sant Gregori semblaria Rio de Janeiro protegit per un Crist de braços oberts. Metàl·lic i elèctric, en aquest cas. Postmodern. Si travesseu Sant Gregori amb ànim de refugiar-vos als congostos i a la Vall de la Llémena, al final de la plana, abans del trencant de Canet i del pont sobre la seva riera, veureu cinc gegantines torres, amb arnesos i cordons, que no fils, mai vistos per aquestes latituds, triscant pels turons i barrant el pas visual a qualsevol persona sensible.
Podeu intentar fugir cap a Canet. Desig inútil: passades la boscosa i alegal casa d'un notori oftalmòleg i Can Palou, quan s'obre la plana de Cartellà i Canet d'Adri, hi ha més densitat de conduccions elèctriques que a l'entrada d'una gran metròpoli. La Mat travessa com un malson els camps de Cartellà, Montcal i s'enfila cap a Montbó i la Mota. Imponent i a la distància de les cases que ha semblat més oportú a les autoritats catalanes. Miserables indemnitzacions per ocupar un espai que mata un camp o fa inhabitable una casa.
Els ajuntaments han signat el conveni. "Si no l'haguéssim signat, haurien passat igual i no hauríem rebut cap compensació", sostenen. La impotència és l'excusa. Quant hi ha d'impotència i quant d'incompetència? On és la dignitat? Moltes estelades i moltes collonades, però a l'hora de defensar el país, els veïns -o sigui, la terra-, amb quatre monedes es conformen. Mentre, a Madrid, REE puja a la Borsa i el marit de la senyora Cospedal tampoc hauria patit per cobrar d'aquesta empresa semipública.
