Els analistes polítics intenten treure conclusions del Govern Rajoy per deduir-ne les característiques sobresortints, allò que l'identificarà en el relat de la història. Es fixen en el seu llenguatge, l'escassetat dels seus discursos, els llargs silencis... Tot això explica com és l'actual president del Gobierno, però les característiques de la seva governació també es troben en les lleis que apliquen i les decisions que prenen. Crec que aquest Govern Rajoy passarà a la història com el que intentà un rellançament del vell model del centralisme i l'uniformisme que ha estat l'objectiu de tots els governs espanyols en els darrers tres cents anys. És una obsessió, és sempre una prioritat. Aquest model cal que siguem conscients que no l'inventà ni Rajoy ni cap dels seus ministres, és el que sorgí a mitjan segle XVII com un gran afany d'imposar institucions i lleis dictades des de Madrid.

Ara parlem sovint de l'11 de setembre de 1714 i de la defensa aferrissada que férem els catalans de les nostres institucions i constitucions, però hem de dedicar la mateixa atenció al que vingué posteriorment. Em refereixo al Decret de Nova Planta (1716), que omplí Catalunya de capitans generals, corregidors i bisbes triats des de la mentalitat centralista i uniformista i també hem de tenir present les esperances expressades pels catalans durant la Guerra del Francès d'un règim especial per Catalunya i com foren decebudes, com a mitjans del segle XIX protagonitzàrem l'únic intent federalista amb el projecte i la realització de la Primera República Espanyola que fou una proposta catalana que morí per manca de federalistes a Madrid, com aconseguírem una efímera Mancomunitat (1914-1924) que fou liquidada per la dictadura de Primo de Rivera, com l'Estatut que aconseguírem el 1932 tingué també una vida breu i incompleta i com el 1938 Franco s'apressà a liquidar-lo també i com molts anys després, el 1979, el nou Estatut va sobreviure amb penes i treballs a la pressió centralista del PSOE i com l'actual Estatut ha estat decapitat pel Partit Popular.

Els analistes tenen l'obligació de fer la radiografia de l'actual Govern Rajoy, però no poden oblidar que representa una tendència, un afany i una prioritat manifestada durant 300 anys que sembla incapaç d'entendre que els grans fets diferencials que hi ha a la península ibèrica mereixen el respecte i haurien pogut protagonitzar una confederació com la que funcionà entre mitjan segle XV fins a principis del XVIII. Però això s'ha demostrat tan difícil que finalment a principis del segle XXI el catalanisme que havia protagonitzat molts i molts intents regeneracionistes i en la seva versió moderna, sempre autonomista, ha canviat d'objectiu, en comprovar que no hi ha a Madrid voluntat política en aquella direcció.