El Govern de Catalunya és des de fa temps, un govern acabat, sense idees i sense futur. Artur Mas ha de prendre la decisió urgent de promoure una crisi sísmica de govern per fer una profunda, o quasi absoluta, renovació. En especial per substituir els consellers i conselleres de les retallades, aquells que posen rostre als moments més durs de la crisi, aquells que són incapaços d'impulsar idees creatives perquè s'han especialitzat en la gestió de la misèria i en el desmantellament parcial de la societat de ?benes?tar. Només cal que observem el nostre entorn per comprovar, al marge de les retallades, com de deficient ha estat la gestió: la posada en marxa de la nova presó de Figueres, la falta de paraula i de criteri de Boi Ruiz respecte al nou hospital Trueta i el debilitament de la salut pública, o la caiguda inquietant del nivell d'un ensenyament guiat per una consellera que s'ha limitat a fer de trinxera per intentar frenar el ministre Wert. O la gestió dels models econòmics del professor Mas-Colell, o les actuacions del conseller comodí Felip Puig. Tots aquests personatges, i algun altre, han estat polítics de demolició i no de construcció. Mas és conscient que per sobreviure políticament ha de fer un gran canvi de govern però també de polítiques. Però el president està condicionat per ERC. És molt difícil fer canvis abans del referèndum, o del no referèndum, perquè d'entrada desconeix quin perfil de nous consellers ha de triar, entre d'altres coses perquè no sap quin país hi haurà. També hi ha la incògnita sobre si ERC decidirà contribuir a la gestió del país o es limitarà a fer de carronyer polític, creixent gràcies a les despulles de tots els partits en declivi. Però mentre passa el temps, el Govern de Catalunya es va devaluant a velocitat de creuer. No els seus components sinó la institució catalana i la seva administració. Els consellers saben que estan jugant un temps afegit sense possibilitat de remuntar el partit, però el país no s'ho pot permetre.
