Cartes

Dijous passat, dia 27 de març, vaig seguir el programa, en directe, que TV de Girona dedicava al coneixement dels barris de la nostra ciutat. Penso que, sobretot, aquesta sèrie televisiva va destinada als barris del perímetre exterior de Girona. Germans Sàbat era el protagonista d´aquest dijous. Una presentació històrica del «poble», «poble» per la seva singularitat distintiva i dels seus orígens (Patronato Nacional de la Vivienda, any 1958), obrí el programa. Els seus primers habitants procedien de les barraques de Montjuïc i de Río. No hi havia escola. Els tertulians, dos regidors i dos membres de l´Associació de Veïns, parlaren, en debat obert i respectuós, de les mancances que, encara hi ha avui, tot i recordant el camí de superació d´aquest barri.

Es comentaren, en debat distès, temes de neteja, aparcaments, policia, plaça del poble (un fanal i un banc, sobretot), estenedors... Problemes que la participació telefònica dels oients obligaren a concre­tar mesures d´actuació. Una aportació d´un oient em produí un sacseig de recordança. El ciutadà esgrimí un suggeriment. Seria possible col·locar a la rotonda de l´entrada al «poble» una escultura emblemàtica que identifiqués plenament el tarannà social i humà de Germans Sàbat?

Em vingué a la memòria que l´any 2003 un exalumne de l´escola, ell havia estat a les «microescoles» del costat de la «guarderia» de «Protección de Menores, dependiente del Ministerio de Justicia» i estrenat el nou Col·legi Taialà, lliurà una maqueta que titulava El naixement de la vida. Era un record de l´origen i desenvolupament d´un «barri de tres estrelles». Era l´aportació, esplèndida en tots sentits, d´un fill d´emigrants que havia assolit un espai engrescador de consolidació social, cultural i d´arrels ciutadanes. Ell volia fer l´escultura i regalar-la.

Pensàrem que l´alcaldia veuria amb bons ulls la col·locació d´aquella escultura tan significativa per a aquell «poble» que no en tenia cap, com tampoc ara en té, segons l´opinió de la persona que féu el prec en l´esmentat programa divulgatiu. La resposta rebuda fou decebedora: «Són tants i tants els que volen posar escultures seves als carrers de Girona!». Viure per veure.

A Germans Sàbat, l´únic símbol que hi ha és una espècie de torre de rajols que protegeix el pou del qual es treia «l´aigua potable» a partir de 1958. I de la història de les primeres escoles en la presentació del programa? No se´n parlà per res. Algú podia opinar que «l´escola del poble sempre es manifesta, com a tal, en ambients de solidaritat derivats de la pobresa dels pobladors». I era la seva escola!

El descobriment d´AmèricaJosep Baella I santa. girona.

El port de Pals i el riu Ter, després de la Guerra de Successió, Catalunya i la resta de regnes de la Corona d´Aragó, van passar a pertànyer al regne de Castella per dret de conquesta.

De Academia et Doctis Viris Hispaniae és un llibre del 1553 que, referint-se al primer viatge de Cristòfol Colom, diu: «Un cop guanyades les Columnes d´Hèrcules, pel mar anomenat Oceà Atlàntic i Gran, naveguen feliçment per les Antípodes». Pels antics navegants, les columnes d´Hèrcules era l´actual estret de Gibraltar. Sortint de Palos no s´ha de creuar l´estret de Gibraltar. Sortint de Pals, sí.

La investigadora Eva Sans ha trobat a l´Arxiu de la Corona d´Aragó un albarà amb un segell sigil·logràfic de la cort de la Batllia del Castell de Pals datat a 29 de juliol de 1406, on fa referència a un patró de llagut, de Palamós, el qual hauria carregat «al Port de Pals» una saca de farina per descarregar a Barcelona.

Al segle XVIII, el Consejo del Reino, amb l´excusa d´evitar inundacions, va fer desviar el riu Ter tan al sud com va poder. Els al·luvions del riu Ter cap al port de Pals es van encarregar d´esborrar-lo del mapa. Nicolas de Fer, per encàrrec de Lluís XIV de França, va fer un mapa de la zona l´any 1705, on s´observa la localitat de Pals amb una gran badia, inexistent avui en dia, i la desembocadura del riu Ter davant les illes Medes.

Es va pretendre l´eliminació física del port de Pals? Per què?

El regne de Castella, sense tradició marítima, i amb la Capital a 500 o 600 quilòmetres de la costa, resulta que descobreix Amèrica?

S´és catequistaJesús Domingo Martínez. girona.

En una trobada a Roma amb més de 1.600 catequistes procedents de tot el món, el Papa Francesc es va dirigir a ells amb un discurs preparat encara que aixecant la mirada dels papers sovint per explicar els tres punts que considera indispensables per a qualsevol bon catequista. El Papa va dir que ser bon catequista significa tenir familiaritat amb Jesús, imitar Crist, que significa anar a buscar els altres, i no tenir por d´anar a la perifè­ria amb Jesús. Va dir també que ser catequista és una veritable vocació perquè no es treballa o es fa de catequista sinó que «s´és catequista».

Volàtil protagonistaJordi Pausas. parís.

Un jove espavilat amb ganes de fer-se un nom i amb prou experiència del món de l´anomenat «art contemporani» -prèviament va treballar en els més importants museus de Catalunya-, ha estat el volàtil protagonista d´una perfomance en el Museu dels Uffici de Florència, que ha consistit a despullar-se davant del quadre El naixement de Venus de Botticelli llançant pètals de rosa.

Però la seva acció esdevé irrisòria, antiquada i fins i tot poca-solta si la comparem amb la que es realitzà el 1980 a la Fundació Miró, en què una parella copulà durant tres dies, al final dels quals l´artistàs -avui oblidat, ai!- acabà matant un vedell davant una selecta concurrència que aplaudí entusiasmada el que va ser considerat un gran i irrepetible esdeveniment. I aquest és l´art oficial -i subvencionat!- dels nostres dies...