És alliçonador entretenir-se amb els fulls del calendari. Avui és justament un dia que gira entorn de l'ègida del quatre: 04-04-14. Al calendari cristià, una bona llista de sants i santes. I un patró principal. Sant Elm. El primitiu Patró dels Navegants. Fou molt popular a l'Edat Mitjana. Va tenir multitud d'ermites al llarg de la costa. Només he de sortir a fora per endevinar a la meva esquerra, a pocs quilòmetres, la capella de Sant Elm, de Sant Feliu de Guíxols. Romànica i romàntica. Fou des d'aquell mirador que el periodista Ferran Agulló batejà el nostre litoral amb el nom de Costa Brava. Romànic i romàntic. Pocs anys abans, des del mateix lloc, Ferran Patxot i Ferrer -de nissaga ganxona- hi publicà amb el pseudònim de Sor Adela, una novel·la de ficció amb un teló de fons: la Crema de Convents de Barcelona de l'any 1835. Els protagonistes són dos cosins enamorats, que van a festejar dins els murs d'un convent en ruïnes, al costat de l'Ermita de Sant Elm. Las ruinas de mi convento (Barcelona, 1851), fou un best seller, traduït de seguida a l'anglès, el francès, l'alemany i l'italià. Considerada un capolavoro del romanticisme, l'obra ens apareix avui sensiblera i gairebé intranscendent.
La iconografia presenta sant Elm amb els ornaments de bisbe oriental, caminant amb el bàcul per les aigües, amb una caravel·la al braç esquerre. Jo que me l'imaginava un vell llop de mar, lluitant enmig de trons i llamps en la tempesta desfermada! El que ja no és de tanta imaginació són els "Focs de Sant Elm" un curiós fenomen meteorològic que apareix als pals i antenes dels vaixells en alta mar, a manera de petites flames blavoses i brillants. Aquests meteors de foc que esclaten en contacte amb objectes metàl·lics punxeguts són expressats també en la Pregària a Sant Elm que resa. "De nit en l'obscuritat / vos mostreu molt lluminós: / pregau a Jesús per nós / que ens guarde de tempestat".
