Demano disculpes per aquest títol tant groller, barroer i dur a totes les persones que se sentin ofeses, o que simplement pensin que no caldria utilitzar aquestes paraules cridaneres. Però, malauradament, la realitat que descriuen aquests mots és molt més dura i dramàtica que les paraules altisonants utilitzades. Quan algú, amb determinat poder de decisió sobre la contractació d'una persona, la seva continuïtat a una empresa o la renovació del seu contracte, imposa condicions deshonestes i indignes a una treballadora, com les que s'indiquen en aquest títol, s'ha de mantenir en silenci i ho hem d'ignorar i consentir?

En la meva llarga trajectòria professional, com a advocat laboralista, he hagut d'escoltar en algunes ocasions relats d'assetjament sexual a la feina, i curiosament alguns assetjadors aparentaven ser persones respectables, educades, casades formalment i fins i tot estaven avalades per ocupar responsabilitats públiques per part d'organitzacions polítiques i socials. He arribat a pensar que alguns d'aquests individus són veritables artistes que utilitzen les aparences només per tapar l'obscura i inconfessable actuació de la qual fan gala davant les seves víctimes indefenses.

I no s'hi val utilitzar paraules edulcorades per a temes tan dramàtics, quan s'atempta contra la dignitat i la integritat moral i física d'altres persones. S'ha de denunciar amb valentia la hipocresia social que envolta aquestes actuacions indecents, i hem d'anar més enllà de la covardia i la por de moltes víctimes d'aquests abusos a fi de posar en relleu aquesta amarga realitat. Estem vivint moments difícils i circumstàncies que faciliten els abusos i l'explotació de les persones, amb la connivència d'uns, la indiferència d'altres i el silenci còmplice de molts.

Tenim instruments legals, tenim, sortosament, declaracions explícites de reconeixement de drets, hi ha mitjans per denunciar i fer públiques les actuacions que els seus actors voldrien mantenir en la foscor i l'anonimat. No s'ha d'ajupir el cap davant individus sense ètica, ni s'ha de consentir cedir al seu xantatge per dures que siguin les amenaces o temibles les conseqüències. Les víctimes s'han de rebel·lar i han de buscar sortides dignes i fer prevaler la seva dignitat, amb l'ajuda i la solidaritat de molts, denunciant aquests comportaments i pràctiques que anorreen les persones i trepitgen la seva dignitat. Com he dit en alguna altra ocasió, cal que tots prenguem consciència que la societat serà millor si tots ens esforcem a millorar personalment i socialment. I si els dolents triomfen és perquè els bons ho permeten, sigui per omissió o per indiferència. No permetem que sigui així.