Cartes

Francesc Buixeda Cabré. Santa Pau.

Ja estem en el procés electoral del 25-M, i ja comencen d'una banda les mentides i per l'altra les palestres entre partits. L'atur baixa, el PIB augmenta, l'economia està sorgint superant les previsions estatals i fins i tot el Rajoy està content. Però com pot ésser? Amb més de 5 milions d'aturats (un 26% i l'atur juvenil del 50%), més de 2 milions de famílies que no reben cap prestació, més de 700.000 treballadors que han marxat a l'estranger per no tenir feina, la major part d'ells formen part de la fuga de cervells, que inexorablement perdrem, tot i haver contribuït a la seva formació; un deute sobirà de quasi el 100% del PIB i pujant (un bilió, amb B, d'euros). Amb aquest panorama es pot estar content?Quina fal·làcia! No veuen o no volen veure la rea?li?tat, però "ara no toca", com diu l'expresident Pujol. Ens han de ven?dre la moto perquè s'ha de votar, després ja faran el que vulguin, com sempre, o no? Ho haurem de pensar!

Es publiquen les estadístiques, que les podem creure o no, els ma?teixos partits diuen "la cuina funciona", que vol dir que els resultats estan més o menys falsejats. De tota manera, a partir d'ara i en els pròxims dies tots faran mans i mànigues perquè anem a votar el que ells volen, gastant grans quantitats de diners en les respectives campanyes, sense menysprear el que l'Estat hi ha de destinar en la seva organització i realització, i cal tenir-ho clar, amb els nostres calés. Per això hi ha diners però per a la sanitat, l'ensenyament, les pensions, etc., no!, i s'ha de retallar.

Si els par?tits polítics volen mostrar la seva solidaritat i que nosaltres anem a votar amb ganes, facin el gest! i autofinanciïn els comicis, per demostrar-nos que tots estem en el mateix vaixell, perquè fins ara ells van a dalt i nosaltres, amb l'aigua al coll.

Futur i optimisme

Ariadna Fernàndez Pallarès. Fornells de la Selva.

Sóc una noia de 4t d'ESO i, com molts adolescents de la meva edat, encara ens queda molt per aprendre i madurar. De mica en mica, anem pensant i triant el nostre futur: el batxillerat, la carrera, la feina... Sabem que la majoria de coses encara no les entenem però estem creixent amb una frase que se'ns repeteix moltíssimes vegades al dia: "No tindreu un futur fàcil". La famosa frase, la frase que ens diuen els avis, pares, professors i la majoria d'adults que ens envolten. Entenc que vulguin que toquem de peus a terra i topem amb la realitat i, així, espavilar. Ara bé, des del meu punt de vista, arriba a fer-se pesat, arriba a enfonsar-te, a voler-te rendir. És cert que hem de conèixer la realitat però jo diria: "Malgrat tot, no tingueu por, no us rendiu mai i canviareu el món". Perquè, adults, com voleu que canviem el món, si vosaltres sou els primers d'enfosquir-nos-el?

Agraïment

a l'hospital

de Palamós

Carles de las cuevas forn. Torroella de Montgrí.

Primerament vull dir-vos que sou collonuts! I moltes gràcies pel vostre tracte. El dia 29 d'abril vaig estar amb vosaltres per fer-me unes infiltracions, i la veritat és que només les molèsties lògiques del moment em van fer veure que estava en un hospital, i en despertar-me, perquè no tingués ànsies de menjar, atès que feia les hores corresponents que no provava res, van oferir-me un cafè amb llet, i sempre amb bona cara i les màximes atencions. Estic content de tots vosaltres i més per saber que la nostra administració us ha "premiat" amb unes retallades dignes del sistema més carca del tercer món, i aquest afer no ha repercutit en el vostre tracte envers les persones, i en aquest món tan materialista que estem vivint és d'agrair. També vull fer esment que en aquelles terribles nevades que vam patir fa uns anys, vam estar amb vosaltres, i la veritat és que ho recordo amb agraïment, que malgrat la manca de llum i de moltes coses més, sempre ens vam sentir protegits i ben tractats. També vam poder fer ús de l'estada en un hotel, amb tota comoditat, malgrat els problemes generals que vam patir per culpa de la nevada. El nostre agraïment més sincer per tot i amb tot el que feu tan bé, i d'una forma professional excelsa, perquè els usuaris d'aquest servei ens sentim com a casa, moltes gràcies a tots.

Declaració híbrida d'independència

i confederació

Joan Boronat Lecha. Blanes.

Els catalans, mitjançant una consulta o unes eleccions, guanyant per majoria, tenim dret a decidir si volem escindir-nos del tot o parcialment d'Espanya. Essent realistes, el supòsit que Espanya no recone?gui la independència, ens enfrontaria a llur autoritat i superior força. Posar en pràctica accions com adoptar el control dels ports, aeroports i altres infraestructures, seria complicat i arriscat sense suport internacional, per tant, i de moment, el més assenyat seria posposar algunes reivindicacions. Però no hem de renunciar a la sobirania que ens atorguen les lleis internacionals per la llibertat dels pobles, substituint les estructures estatals, en els àmbits econòmics, socials i culturals, que no requereixin empentar ningú. Accions com recaptar els nostres impostos, nomenar els nostres jutges, controlar les relacions comercials amb altres països, desterrar les imposicions sobre cultura i llengua i basar-nos en les nostres pròpies lleis d'ensenyament, no requereix exercir la força física, que no desitgem fer, encara que tinguéssim els mitjans; en tot cas, serà Espanya, posant-se en evidència davant del món, qui haurà d'emprar la violència si vol mantenir-nos sotmesos. Després que Catalunya es declari lliure, quedarien segrestats, pendents de devolució o en règim confederats amb Espanya, les dites infrastructures i altres sectors, com l'exèrcit. Catalunya contribuiria per aquests serveis el que cregui just que li correspon, en cas que a Espanya li interessin les nostres condicions. I no ens podem conformar amb menys. Pot semblar surrealista, però, més o menys, és la tercera via que proposen alguns. O no? Tot i que no m'imagino Espanya tolerant els catalans, i la nostra cultura, sense poder continuar espoliant-nos.