Si la noia que punxa condons en l'espot de Desigual tingués aspecte de bruixa o li caigués un llamp, seria edificant. Però en ser atractiva i feliç, han sortit legions de detractors agrupats en dues tendències: els moralistes -el pitjor no és que una noia punxi preservatius, sinó que en tingui- i les que afirmen que "denigra la dona". Ultraconservadors i ultrafeministes units, demanant la retirada de l'anunci. Els extrems es toquen. O els condons fan estranys companys de llit.

Per a l'ultrafeminisme sempre hi ha algú disposat a denigrar les dones. Usa pròdigament aquesta expressió així que algú mostra una dona que no té els homes com a enemics. En l'anterior anunci de Desigual, una noia planejava enllitar-se amb el seu director: la conclusió fou que denigrava la dona en tractar-la de bagassa. Si fos el director qui planegés fer-s'ho amb la subordinada, denigraria la dona per presentar-la feble i en mans del sexe masculí. L'única dona no denigrada és la que renuncia als homes.

Obviant els estetes que critiquen la qualitat d'anuncis com Desigual o Damm però accepten Concha Velasco dient que se li escapa el pipí i Carmen Machi explicant que té gasos, hi ha més aspirants a censors. Són els que ens volen protegir de la nostra ignorància. És el vell argument de la censura: "Jo sóc intel·ligent i sé que és broma, però els altres, i sobretot els joves, són idiotes". A aquests pertany la consellera Munté, qui tem que les catalanes es dediquin a sabotejar condons si veuen l'anunci, i en demana la retirada. Tan crèdula és Munté amb la publicitat que no compra Nespresso per por que li caigui un piano al damunt.

Sé d'un llibre que explica l'aventura sexual entre un vell professor i una nena de 14 anys, i a sobre deixa aquesta com una viciosa i aquell com a víctima. Es diu Lolita, i aquesta colla el cremaria. Per això prefereixo les que punxen condons als que prohibeixen la lliure expressió.