Cartes

Gemma Vilanova. girona.

Estimat Jordi, des que he llegit la notícia de la teva mort que al meu cap no deixa de ressonar la teva veu dient "Hola, maca!" d'aquella manera tan particular amb què em saludaves sempre quan ens trobàvem pel carrer. El somriure afable sempre als llavis, i una mirada clara, enviaven el missatge que per a tu els alumnes no eren deixebles, sinó iguals, companys de camí per a qui sempre tenies un consell, unes paraules amables, un gest de complicitat.

Recordo especialment un dia que vam ?coincidir a l'autobús, de camí a la universitat. Et vaig explicar que tenia problemes per inventar-me històries, que el que sabia fer molt bé era dir amb paraules el que veia, com un pintor que transporta paisatges a la tela, però que no tenia imaginació. "Escriu el que veus, doncs -em vas dir-, històries quotidianes, la gent que va amunt i avall, les coses que passen i les que creguis que hi ha al darrere". I així ho he fet des de llavors, tot i que moltes vegades no escric sobre el paper i les meves històries es queden a mig camí. Jo en dic escriure dins del cap. I és que quan un escriu per l'efecte que això crea en ell mateix, i no per les causes que pugui tenir a fora, tant és si les paraules no veuen mai la llum, perquè el plaer d'encadenar-les és tot seu. Tot meu.

I aquest plaer d'encadenar paraules el dec a unes quantes persones, entre les quals et compto a tu, Jordi, que m'han ensenyat a estimar la llengua, a lluitar per un món en què tots som tractats com a persones i en què tota decisió, per petita que sigui, és informada. De tu vaig aprendre a ser més crítica amb les coses que passen al meu voltant, a qüestionar-me si allò establert és realment el millor, a voler anar sempre més enllà del que toca. Això m'ha portat coses bones i dolentes, perquè ja se sap que hi ha llocs on és millor no ficar-hi el nas (de la bruixa?), però sobretot m'ha portat a sentir-me lliure.

Des de la meva sincera admiració vull donar-te les gràcies per haver estat un professor diferent, preocupant-te molt més enllà dels continguts del currículum, eixamplant les mires dels incomptables alumnes que han passat per les teves classes. La vida no és justa, ni perfecta, però em sembla que tu has aconseguit treure'n el millor, i m'agradaria molt poder seguir el teu exemple d'optimisme, força, valentia i serenor.

Fins sempre, Jordi.

Dia d'Europa

M. Àngels Pagès Calvet. Ventalló.

Ha començat la campanya electoral per al Parlament Europeu, enguany ha coincidit un 9 de maig, data en què se celebra el "Dia d'Europa". Ens hem de remuntar a ?l'any 1950 en què Robert Schuman, ministre francès d'Afers Exteriors va presentar una proposta per a la creació d'una Europa organitzada i pacífica que l'alliberessin dels antics odis i prejudicis que havien desencadenat les dues guerres mundials. La Declaració Schuman es pot considerar com l'embrió de la Unió Europea, que aglutina actualment 28 països i 500 milions d'habitants.

Com a ciutadans d'aquesta organització supranacional tenim el dret i el deure d'expressar quina Europa volem, hem d'exigir a tots els parlamentaris que es presenten a aquestes eleccions que ens diguin la veritat i no falses promeses que no porten enlloc. Ens fa falta una mirada d'esperança i que per damunt de tot es protegeixin els drets humans i la justícia.

Fins ara, s'ha recorregut un llarg camí amb encerts i desencerts, però encara queda molt per fer per tal de construir un futur compartit en el qual tothom tingui cabuda en llibertat i equitat.

Agraïment

per fer-nos costat

Família Ruhí Brunsó. girona.

La família de Joaquim Ruhí agraïm l'allau de missatges de condol i mostres d'estima rebuts aquests últims dies.

El vostre condol, la vostra companyia, les vostres flors, les vostres trucades ens ajuden de debò en aquests moments tan difícils. Amics, companys de professió, autoritats, representants de la col·legiació dels agents comercials d'aquí i d'allà, que durant tants anys va tenir l'orgull de treballar-hi colze a colze, amb dedicació i de tot cor, a tots i a totes, gràcies.

Gràcies també a tot el personal sanitari de l'Hospital Dr. Josep Trueta per la calidesa amb la qual el va atendre en aquests últims moments.

Hem perdut el seu cos, però conserveu en el vostre record el seu esperit, la seva manera de ser i l'estimació que us tenia.

Gràcies per les sinceres mostres d'afecte i respecte cap a la seva persona. Gràcies per fer-nos costat.