Indecisió per votar

Consol Xiberta. girona.

S'acosten unes eleccions, i com que fa tan temps que estic sorpresa i amb força dubtes, m'he decidit a expressar-los. Sóc catalana i sempre he estat votant de CiU. Quan va venir el president Pujol a Girona a presentar el seu llibre El caminant davant el congost, hi vaig anar. Jo em considerava nacionalista i no separatista, volia saber per què aquest canvi cap a l'independentisme. Ara ho tinc clar i no solament pel llibre del president Pujol, sinó sobretot per l'actitud tan desconsiderada del govern central: primer sense fer cas de les reclamacions i després posant pals a les rodes davant de qualsevol iniciativa autonòmica que ajudés a sortir de la crisi.

El calendari va passant, i molta gent com jo voldríem una entesa millor, perquè no sabem exactament a on anem. Per altra banda considerem Catalunya una nació, amb la seva dignitat i manera de fer diferent, que dóna riquesa i varietat al conjunt d'Espanya, però si s'actua com fins ara sense escoltar-la i sobretot en aquests últims moments, ens veurem obligats a contestar a les dues preguntes del dia 9 de novembre amb un Sí, quan en el fons voldríem un Sí per a nació i un No a la desvinculació.

Per a la Padrina

francesca barti i comalat. banyoles.

Aquest divendres 9 de maig ha mort la Padrina, la Pietat Genover, de Can Frigola de Vilavenut. Et mereixes que t'escrigui aquesta carta al diari per recordar tot el que ens has deixat d'herència: honradesa, esforç, humilitat, perseverança, franquesa, senzillesa... i un munt més de qualitats positives. Probablement moltes persones recordin els bons embotits que feies, la teva generositat i, sobretot, el teu afany per viure i saber gaudir dels petits moments. El teu amor ens ha arribat a tots/es: a fills/es, néts/es i besnéts/es i mai oblidarem que has estat el nostre puntal. Ens has deixat un bon exemple a seguir: mirar sempre endavant per moltes complicacions i males marees que ens dugui la vida.

De part de tota la família, t'estimem.

Per què?

griselda fàbregas. girona.

Per què quan es tracta de Lloret de Mar, poble que sentimentalment m'afecta, aquest diari té quasi per costum preferència per notícies com aquesta: "Detenen un home acusat de robar en una casa de Lloret i de posseir 12 quilos de marihuana" i en canvi sembla no assabentar-se d'altres notícies millors com aquesta: "El cementiri modernista de Lloret rep el certificat de Ruta Cultural Europea, per aglutinar valors culturals i socials destacables. Inaugurat oficialment el 1901, hi varen participar arquitectes i escultors de renom: Josep Puig i Cadafalch, Antoni M. Gallissà i Soqué, Lluís Llimona, Vicenç Artigas i Albertí, Bonaventura Conill i Montobbio, Ismael Smith, Eusebi Arnau... i deixebles de l'escola de Gaudí".

És que el que no és sensacionalisme no ven?

L'Estat finança l'Església?

Lluis Esquena Romaguera. Torroella

de Montgrí.

No. Per al seu sosteniment, l'Església no rep res dels Pressupostos Generals de l'Estat. Els contribuents elegim lliurement i voluntàriament, cada any, posar la "X" en la Declaració de la Renda. Això suposa, aproximadament, un 25% del total del finançament de l'Església.

L'article 16 de la Constitució Espanyola de 1978 estableix que els poders públics "mantindran les consegüents relacions de cooperació amb l'Església catòlica i d'altres confessions". Per altra part, l'Acord sobre Afers Econòmics entre la Santa Seu i l'Estat espanyol, de gener de 1979, estableix que "l'Estat es compromet a col·laborar amb l'Església catòlica en la consecució del seu adequat sosteniment econòmic, amb respecte absolut del principi de llibertat religiosa" (art. 11.1).

Tal vegada calgui recordar que cooperació i col·laboració no es finançament directe ni subvenció.

De zoològics

marta torrent boix. girona.

Hi ha milers de zoològics arreu del món, on la majoria d'animals que hi viuen pertanyen a altres continents. Ells s'han d'habituar a condicions molt diferents a les seves i encara que intentin crear un hàbitat semblant al seu, no poden. Han de restar tancats en els seus respectius recintes envoltats de persones que els fan fotos i els tiren coses.

És cert que és important conèixer als animals i ho era quan els zoològics es van inaugurar a finals del segle XVIII. Però, avui en dia, en ple segle XXI, tothom té televisió, Internet i llibres il·lustrats i pot conèixer els animals sense veure'ls directament. Per molt ben tractats que estiguin aquests animals, no trobo correcte que visquin presoners fora del seu hàbitat. A més de la despesa econòmica que deu suposar mantenir-los. Així que em permeto preguntar: són realment necessaris els zoològics?