El debat sobre si la desigualtat social i econòmica és la causa de la crisi s'ha revifat amb la publicació del llibre El capital en el segle XXI de l'economista francès Thomas Piketty.
La polèmica va més enllà d'una disputa teòrica entre diferents corrents del pensament econòmic perquè s'endinsa en els fonaments de la distribució de la renda en una economia de mercat.
Si s'està d'acord amb els apologistes neoliberals (com Xavier Sala i Martín, l'home de les americanes llampants), un mercat lliure potencia el creixement econòmic i, per tant, la distribució de la riquesa és automà?ti?ca sense necessitat d'intervenció dels governs, responsables de la crisi.
Els guanys dels més rics revertirien en la resta de la societat, d'acord amb la "teoria del degoteig" (la gota que va de dalt a baix), que ajudaria a reduir les desigualtats.
Doncs bé, aquesta visió idíl·lica del "liberalisme" benefactor és qüestionada fins i tot per economistes del Fons Monetari Internacional (FMI), com Jonathan Ostry, que reconeix l'existència d'una relació desigual i combinada entre desigualtat i creixement econòmic.
En canvi, per als economistes postkeynesians, la causa de la crisi estaria en la manca de demanda derivada d'una contracció dels salaris i de la inversió (Paul Krugman). La seva formulació és que la disminució dels salaris en la participació de la renda, com ha passat des de la dècada de 1980, redueix la demanda agregada i, amb el temps, hi ha el perill de caure en la recessió.
Per últim, els economistes marxistes (Michael Roberts) argumenten que la causa de la crisi està en la disminució de la rendibilitat del capital. Per tant, els salaris baixos i l'augment de la desigualtat són conseqüència de la necessitat dels capitalistes de mantenir la taxa de beneficis.
I, de cop i volta, apareix Thomas Piketty, amb una versió distorsionada de la teoria de la taxa de guany decreixent de Marx, per suggerir que la desigualtat econòmica creix quan els rendiments del capital es mantenen alts i superen la taxa de creixement econòmic. Ha descobert la sopa d'all?
Segons l'economista francès, el capitalisme hauria de reduir la desigualtat per preservar la democràcia i l'estabilitat del propi sistema. Vaja, és una nova versió de la màxima atribuïda a Keynes quan intentava "salvar el capitalisme dels capitalistes".
Potser aquest acadèmic hauria de meditar si la desigualtat no és més que el resultat de l'augment de l'explotació dels assalariats. En efecte, els accionistes de les empreses s'apropien de la diferència entre el valor dels béns en el mercat i el valor mesurat pel treball incorporat en la seva producció. Aquesta apropiació indeguda és la mare dels ous. Així de senzill.
