La denúncia de Josep Maria Amargant i les investigacions policials sobre uns presumptes cobraments indeguts d'assistències a la Diputació han sacsejat la vida política gironina. Si l'afer dels assessors és greu, aquest, en cas de confirmar-se, encara ho és més. I l'oposició xiula, dissimula, calla (atorga). Pia Bosch (PSC) es limita a dir a l'equip de govern de quina manera ho hauria de fer -això de cobrar les assistències- per no trobar-se en aquesta delicada situació. I ERC, de la veu del diputat David Mascort, no vol entrar en l'assumpte i diu que no valora "les opinions del senyor Amargant". Mascort, que ha entès a la perfecció el paper d'oposició i alhora crossa del govern que tan bé practica Junqueras al Parlament, justifica els diputats de CiU. La feina de l'oposició és una altra. La feina de l'oposició és indagar què ha passat -tot i que estic segur que ho saben molt bé- i en cas de detectar alguna actitud irregular, fer preguntes a l'organisme i denunciar-ho a través dels canals que li dóna el sistema. La feina de l'oposició és aquesta a quasi tots els llocs del món, excepte a la Diputació de Girona. No fos cas que en sortissin tots escaldats.
