Thomas Piketty

La publicació del llibre a Estats Units ha coincidit amb el debat que hi ha allà sobre la desigualtat que provoca l'economia d'ara i sobre si s'ha d'actuar o no.

Piketty va fer el doctorat a França i després va anar a Estats Units. Més endavant va tornar a Europa per no estar d'acord amb les teories econòmiques del moment que predominaven a Estats Units. Des de l'any 1998 fins al 2013 va treballar amb un equip d'investigadors en economia arreu del món que li va permetre captar una quantitat enorme de dades de la història de l'economia des de finals del segle XVIII fins avui.

Piketty estudia la relació entre el capital -entès com la meitat immobiliari i la meitat financer- i les rendes del treball. Explica que aquesta relació tenia valors del 600% -és a dir, els ingressos del capital eren 6 vegades a l'any els de les rendes- entre els anys 1870 i 1910. A partir de la Primera Guerra Mundial, de la Revolució Russa i de la Segona Guerra Mundial aquesta relació va caure fins a valors de prop del 300% i, a partir de l'any 1970 torna a pujar. La seva predicció és que la dinàmica de l'economia actual porta al retorn de valors del 600% o més, cosa que ja es pot veure en països com Itàlia, Japó o Canadà. La reflexió que s'extreu de la seva anàlisi és que hi ha el perill novament que les desigualtats acabin provocant conflictes i desestabilitzant les societats, cosa que ja comencem a veure en els nostres dies.

La relació del capital sobre la renda de treball la defineix amb l'expressió ? =K/Y, on K és el capital i Y el treball. Explica que aquesta relació ?és igual al rendiment que té el capital (dels lloguers, accions, interessos...) dividit entre la taxa de ?creixe?ment de l'economia, de manera que ? =s/g, on s és el creixement del capital i g la taxa de creixement de l'economia. Així, si s=10% i el creixement de l'economia g és del 3%, la relació ?serà del 300%, però si s=6% i l'economia creix a llarg termini només un 1%, g=1%, llavors la relació ?serà del 600%. Doncs bé, Piketty ensenya que a partir de l'any 1970 el creixement del capital se situa en els països industrialitzats entre el 7% (Regne Unit) i el 15% (Itàlia), mentre que el creixement de l'economia es troba entre el 1,5% (Itàlia) i el 3,2% (Austràlia). La relació capital/renda dels països occidentals ha passat des de valors de 300%-400% a l'any 1970 fins a 600%-900% a l'any 2010.

Alguns economistes d'Estats Units i d'Anglaterra s'han afanyat a trobar errors en l'anàlisi del treball de Piketty, uns mostrant petits errors en les taules de càlcul, altres dient que la sèrie de 1970-2010 és massa curta per treure conclusions o dient que el càlcul del valor immobiliari no és correcte... però el cert és que el treball de Piketty arriba en un moment on cal reconduir la direcció de l'economia fruit de la globalització.

La història de la repartició de les riqueses de la humanitat, diu Piketty, és una història profundament política, caòtica i imprevisible; posa en joc els representants col·lectius, les identitats nacionals i retrocessos dramàtics. Ningú pot prevenir el futur on els equilibris oligàrquics són inestables. Al principi del segle XX Karl Marx va dir que si el creixement de l'economia era g=0, llavors ? =s/g tendia a l'infinit, cosa que comportava guerres i revolucions. Piketty diu que amb un creixement positiu, però feble, g > 0, es pot trobar almenys un estat estacionari, però aquest estat pot portar a una concentració excessiva de capital que estranguli l'economia.

La solució que proposa és un impost mundial sobre el patrimoni que limiti el creixement del capital sobre la base d'un sistema d'intercanvi automàtic d'informació bancària. Faltarà veure si la política podrà fer-li cas o quanta pressió popular es necessitarà perquè sigui una realitat.