FESTIVALS D'ESTIU, L'ÚNICA RESPOSTA?

Una epidèmia que, en extendre's de manera alarmant els darrers anys, ha provocat que el que era un recurs més a l'hora d'atraure visitants i de promocionar la localitat, s'hagi convertit gairebé en l'únic recurs utilitzat, provocant una bombolla musical.

Semblava que amb la crisi i la reducció dels pressupostos municipals, la "festivalitis" desapareixeria i només es mantindrien aquells més consolidats, però ha passat just al contrari. S'han conservat amb dificultats els grans festivals, però alhora se n'han creat molts més, de petits i amb una oferta molt similar. Aquest fenòmen es dó?na a tot Catalunya, però té una força evident a les comarques gironines. En quin moment vam creure que només els festivals musicals podíen posicionar la nostra localitat?

Els festivals són una bona eina per a posicionar una ciutat o una destinació, però no són l'única i, a més, presenten alguns problemes quan no són singulars i exitosos. No cal dir que els festivals d'estiu que tots tenim al cap (Castell de Peralada, Cap Roig, Torroella o Porta Ferrada) són un actiu turístic de primer nivell per a la Costa Brava, però ho són en tant que estan consolidats, tenen un públic diferenciat, atrauen públic internacional i són capaços de projectar la loca?li?tat.

El problema ve quan tenim tants festivals de música a l'estiu com localitats costaneres hi ha a les comarques gironines. I és aquí quan sorgeixen els dubtes, ja que l'organització d'un festival hipoteca bona part dels recursos econòmics que molts municipis tenen per promocionar el turisme. En alguns casos, doncs, el festival limita la capacitat de promoció de la ciutat. Com podríem resoldre l'excessiva oferta de festivals de la Costa Brava alhora que es millora en capacitat de promoció econòmica i d'atracció turística?

En primer lloc, reforçant els "festivals ban?dera" que funcionen. Sobretot, si la se?va aposta és diferenciadora. En aquest sentit, l'aposta del Festival de Peralada per la lírica, l'òpera i la dansa és singular i aporta valor afegit a l'oferta d'estiu de la Costa Brava. La intenció del Patronat de Turisme de crear una marca a l'entorn d'aquests grans festivals doncs, va en aquesta direcció i cobra molt de sentit. En segon lloc, en el cas de la resta de festivals, és necessari apostar per la diferència. No és sostenible que els mateixos grups actuïn a tres o quatre festivals que es troben a pocs quilòmetres de distància. Cal generar propostes diferents amb públics diferents. Només així serem capaços d'atraure públics diversos a una destinació molt més àmplia.

Tampoc cal que els festivals siguin només de música. D'acord que és el més senzill i més acceptat, però no tots els festivals han de ser musicals, poden ser punts de trobades de qualsevol altre camp. Tenim grans exemples com el Temps de Flors a Girona, el Terra de Trobadors a Castelló o el Tarraco Viva a Tarragona.

També és una opció renunciar a un esdeveniment potent de quatre o cinc dies a canvi de consolidar una oferta turística i cultural al llarg dels mesos d'estiu. I això signi?fi?ca pensar una oferta diversificada mitjan?çant productes innovadors, visites i activitats que sumin petites sumes de visitants al llarg dels mesos d'estiu. Fugir dels tres dies de bogeria per cinquanta dies de petits mo?viments.

I finalment, és urgent que els ajuntaments entenguin que no té cap sentit competir amb la localitat del costat a l'hora de programar un festival. Ateses les dimensions de la nostra destinació, allò interessant és sumar esforços. Cal que cada vegada més anem cap a la creació de "festivals de festivals". Festivals co-organitzats per tres o quatre municipis que facin de les potencialitats de la seva oferta una suma que els faci possible competir amb altres propostes culturals. Això només té sentit però, si aquesta suma genera en una oferta singular i diferenciada.

Els turistes i els estiuejants cada vegada són més exigents i no es conformen a tenir una oferta musical de qualitat a l'entorn de la seva localitat d'estiueig, sinó que busquen més coses, moltes més coses. Cal, doncs, que els responsables turístics i culturals de les localitats amb vocació turística innovin i apostin per propostes que avui potser semblen arriscades però d'aquí a uns anys seran exitoses. I sobretot, que vegin la Costa Brava com un tot. Com una oferta que ha de ser diversificada i que segur que encara té espais per omplir. Pot ser el nostre poble el que ofereixi allò que la nostra destinació ara no ofereix i que té un públic que ho espera?

Caldrà fer-se aquestes preguntes, caldrà repensar l'oferta per quan la bombolla exploti. El municipi que es resituï avui, segur que en traurà rèdit demà.