En el BOE del passat dia 28 de març es va publicar la Llei 3/2014, de 27 de març, per la qual es modifica el text refós de la Llei General per a la defensa de Consumidors i Usuaris i altres lleis complementàries, aprovat pel Reial Decret Legislativa 1/2007, de 16 novembre. Amb aquesta norma, Espanya s'adapta a la Directiva 2001/83/UE sobre els drets dels consumidors i usuaris, sobretot en allò relatiu a la prestació i contractació a distància de serveis amb consumidors. La Directiva vol ajudar a desenvolupar el potencial de les vendes transfrontereres a través d'Internet a establir un nou marc legal europeu sota un enfocament d'harmonització plena, eliminant importants disparitats en la legislació europea de contractes de consum.

La norma va entrar en vigor el dia 29 de març de 2014, si bé és d'aplicació als contractes amb consumidors i usuaris celebrats a partir de 13 de juny de 2014.

La reforma incorpora una nova definició de "contracte a distància" que abraça tots els casos en què els contractes se celebren entre l'empresari i el consumidor i usuari en el marc d'un sistema organitzat de venda o prestació de serveis a distància, exclusivament mitjançant l'ús d'una o diverses tècniques de comunicació, com poden ser la venda per correu, Internet, telèfon o fax, fins al moment en què se celebra el contracte i amb inclusió d'aquest moment. L'esmentada definició abraça també les situacions en les quals el consumidor i usuari únicament visita l'establiment mercantil de l'empresa amb el propòsit de recollir informació sobre els béns o els serveis i la negociació i celebració subsegüent del contracte tenen lloc a distància.

Els teleoperadors que ofereixin serveis i ofertes fora d'horari comercial o des d'un número ocult ja poden ser ?perse?guits legalment, segons estableixen les modificacions de la reforma. S'acaba amb les molestes trucades per telèfon que ofereixen tota mena de productes, sense haver-los sol·licitat prèviament. En el cas dels "contractes telefònics", si l'empresari truca per telèfon al consumidor i usuari per celebrar un contracte a distància, haurà d'indicar, a l'inici de la conversa, la seva identitat i, si és procedent, la identitat de la persona per compte de la qual efectua la trucada, així com indicar l'objectiu comercial de la mateixa. A més, haurà de confirmar l'oferta al consumidor i usuari per escrit, o llevat d'oposició del mateix, en qualsevol suport de naturalesa duradora. El consumidor i usuari només quedarà vinculat una vegada que hagi acceptat l'oferta mitjançant la seva firma o mitjançant l'enviament del seu acord per escrit, en paper o mitjançant correu electrònic, fax o sms.

També s'incorpora als drets del consumidor el concepte d'"establiment mercantil", que comprèn tota mena d'instal·lacions, com botigues, llocs o camions que serveixin a l'empresari com a local de negocis permanent o habitual. Si compleixen aquesta condició, els llocs de mercats i els estands de fires es consideren també com establiments mercantils. Així mateix, es considera un establiment mercantil la instal·lació de venda al detall en la qual l'empresari exerceix la seva activitat de manera estacional, per exemple, durant la temporada turística en una estació d'esquí o en una zona de platja, ja que l'empresari exerceix allà la seva activitat de manera habitual. Malgrat això, els espais accessibles al públic, com carrers, centres comercials, platges, instal·lacions esportives i transports públics, que l'empresari utilitzi de manera excepcional per a la seva activitat empresarial, així com els domicilis privats o llocs de treball, no es consideren establiments mercantils.

Entre les modificacions més rellevants introduïdes per la reforma, s'inclou l'ampliació del termini d'exercici del dret de desistiment, que passa dels 7 dies hàbils actuals a 14 dies naturals, que a més s'estén fins a 12 mesos si l'empresari no proporciona la informació requerida sobre aquest, la prohibició de fer càrrecs per ús de targetes i altres mitjans de pagament que excedeixin del cost suportat per l'empresari, el dret de reemborsament dels pagaments per suplements addicionals que vinguessin inclosos per defecte en l'oferta de l'empresari, el reforçament de la informació precontractual que cal oferir al consumidor i noves obligacions específiques previstes per a la contractació per telèfon. Per això es redueix el termini per a l'abonament de les quantitats, que passa dels 30 dies actuals a 14 dies naturals des de la data en què s'hagi informat de la decisió de desistiment.

Una altra novetat que recull la llei, referida en aquest cas als "pagaments addicionals", és a dir, l'obligació que s'imposa a l'empresari que abans que el consumidor i usuari quedi vinculat per un ?contrac?te o oferta, aquell haurà d'obtenir el seu consentiment exprés per a tot pagament addicional a la remuneració acordada per a l'obligació contractual principal i si l'empresari no ha obtingut el consentiment exprés del consumidor i usuari, però ho ha deduït utilitzant opcions per defecte que el consumidor i usuari podia rebutjar per evitar el pagament addicional, aquest tindrà dret al reemborsament de l'esmentat pagament. Per això la Llei prohibeix expressament als empresaris facturar als consumidors per l'ús de determinats mitjans de pagament, càrrecs que superin el cost assumit per l'empresari pel seu ús.

Malgrat les noves obligacions i costos que pot suposar la norma per a les empreses, experts i assessors d'empreses assenyalen que pot tenir efectes positius perquè dotarà al comerç en línia de més seguretat jurídica i estalviarà costos d'adaptació a la legislació dels diferents estats membres. Per això, aquesta reforma ha de considerar-se no només una millora en la protecció dels consumidors, sinó també una oportunitat per als empresaris que vulguin operar més enllà del mercat nacional. L'altra cara de la moneda la posa la consultora grup CMC, que assegura que aquestes modificacions han creat una "gran inquietud" entre les empreses pel creixement potencial del risc de vendes fallides. La consultora indica que la falta de "cultura històrica" sobre la figura del contracte entre subministrador i usuari a Espanya i el fet que la nova Llei ho converteixi en el "element clau" per rebutjar o tornar productes o serveis obre un nou "escenari de risc" per a les organitzacions que fins ara estava poc considerat. En definitiva, hi ha el risc que les vendes es vegin minvades per renúncies dels seus usuaris abonades legalment, els costos de les quals, a més, haurà d'assumir l'empresa.

Tot i així, benvinguda la reforma, veurem com es desenvolupa la seva aplicació.