Immobilisme governamental

JOAN JANOHER I SADURNI. FORALLAC.

Fa la impressió que ens hem aturat en el temps, almenys les idees que pretenen portar a la pràctica així ho demostren. Parlen de regeneració democràtica, intentant confondre al país, en voler donar la volta als avenços assolits des de la transició. El sistema polític actual intenta cercar la manera de parar un procés clar administrativament parlant, de les autonomies, amb consignes de restringir les llibertats com el progrés desenvolupat per les mateixes.

S´haurà de contemplar el recorregut del camí fet, on ara intenten frenar-ho mitjançant la recentralització que limitarà encara més els mínims ingressos que de per si ja estant força minvats. Almenys, això sembla, per la seva conducta d´estrangulament, ja que al Partit Popular no volen adonar-se del greu problema que genera el seu joc brut, amb què persegueixen amagar la veritat de la balança fiscal, essent un problema molt vulnerable per a les comunitats.

Doncs la balança en si serà arrossegada a la baixa, pel que fa a disponibilitat econòmica, envers els ingressos reals que es necessiten, cosa que fa que respirem l´angoixa de l´ofec insostenible. Amb quin objectiu va adreçat el nou projecte? Ningú és podrà moure si se´ns limita, i entrarem en la dinàmica no desitjada sense poder precisar on es troba la sortida adient al problema de l´immobilisme previst de centralització; llavors serà quan perdrem el que hem gua­nyat fins ara.

Sobre l´article de Lluís Bosch, Chomsky i les classes socials

josep m. loste i romero. portbou.

M´ha agradat l´article d´en Lluís Bosch del passat 08/07/2014 «Chomsky i les classes socials». De tota manera voldria comentar un punt, quan Lluís Bosch escriu: «diuen que després de la davallada del comunisme no hi ha dretes ni esquerres, sols capitalisme»? Bé, segons l´economista Santiago Niño Becerra -i molts d´altres autors contemporanis- el capitalisme s´està acabant, tal com l´hem entès des de 1950, perquè s´estan acabant les matèries primeres arreu del món i, alhora, l´augment de la natalitat es comença a fer insostenible. No saben què vindrà de cara al futur; però, necessàriament, caldran més regulacions i intervenció estatal; la qual cosa no vol dir, de cap de les maneres, l´arribada del comunisme, sinó simplement l´aplicació del sentit comú social i polític. Per altra banda, també voldria apuntar sobre l´article, encara que l´amic Lluís Bosch no en parla, que el procés sobiranista català, la revolta cívica catalana que estem vivint en els darrers temps és, al meu entendre, una mena de petita revolució, o una revolució democràtica radical pel dret a decidir, que és prèvia i completament necessària per poder fer possible, en un futur, la «gran revolta» que proposa l´amic Lluís Bosch Martí en el seu magnífic article.

Ens estem bevent l´enteniment?

FRANCESC BUIXEDA CABRÉ. santa pau.

Els mitjans de comunicació van plens de l´informe filtrat per l´ANC, que tot seguit s´han precipitat a dir que és un document de la seva comissió sectorial de defensa i el parer de l´ANC no es manifestarà fins que l´Assemblea General ho aprovi, en el seu cas. No estem perdent els papers? Primer s´aprova convocar el referèndum el 9 de novembre de 2014 (amb la pressió de l´ANC), sense saber veritablement si es podrà portar a terme, després ja s´aprova la creació de la Hisenda Catalana i ja surt a concurs el lloguer dels edificis que l´hauran d´acollir, sense tenir el resultat de la consulta, i ara ja estem parlant de l´armada, d´una patrulla del litoral, el seu contingent i mitjans (que quasi supera la de la totalitat d´Espanya), no estem vivint el conte de la lletera? No estem creant una il·lusió, fent-la passar per real? No ens estem bevent l´enteniment?

Que l´ANC, que s´autonomena representant de la societat civil (deu ésser d´una part...), vagi marcant el full de ruta de les actuacions que ha de portar a terme el Govern de la Generalitat, desmereix la classe política dirigent, que l´hem votat en els darrers comicis autonòmics. No us sembla que estem prostituint o suplantant la democràcia?

Recupereu el seny i dediqueu-vos al principal problema, resoldre com més aviat millor la situació crítica en què ens trobem (l´endeutament no ens permet l´autofinançament) i procurar portar a terme la consulta, sigui en la data prevista o en una altra, sempre que el seu resultat pugui ésser acceptat pel Govern de l´Estat o d´altres institucions internacionals que ens ajudin en el procés, si el seu resultat ho aconsella. No es pot posar el carro davant dels cavalls, ni començar una casa per la teulada.

Es difumina una altra valuosa

entitat gironina

Narcís Cadena i Masó. girona.

Res no és etern en aquest món, fins i tot la Natura està sotmesa a l´erosió. Els coneixements i les tècniques avancen a velocitat de vertigen. Les necessitats socials i econòmiques actuals demanen més eficàcia en els serveis. Segons una nota de premsa, «en data 25 de juny el Ple del Parlament de Catalunya va aprovar la unificació del Col·legi d´Economistes de Catalunya i del Consell de Col·legis de Titulats Mercantils i Empresarials de Catalunya i els Col·legis de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona». La fusió s´ha consumat. «Les cinc corporacions s´han adaptat al nou marc legal derivat de la darrera reforma dels estudis universitaris, als canvis legislatius sobre Col·legis Professionals...»

És de justícia recordar la personalitat única i irrepetible del Col·legi de Titulats Mercantils -més tard- i Empresarials de Girona. Dono les gràcies als qui ens han deixat fa temps i no he conegut mai; als jubilats i als qui continueu exercint. Amb el vostre treball ben fet durant molts anys -en tasques d´assessorament a persones i empreses de tota mena- heu fet possible que el món esdevingui millor. Cal recordar els funcionaris destinats a les diferents Administracions, pels serveis prestats als administrats.

El vostre treball responsable, la confidencialitat... han estat i són els distintius d´una professió reconeguda legislativament i social.

D´una manera molt especial, felicito els Titulats Mercantils i Empresarials de Girona. Gràcies a ells algunes empreses realitzaren bones estratègies, aconseguint ser creatives, innovadores... Això va fer possible que alguns sectors esdevinguessin exportadors i fossin més competitius.