Els Gegants
de Lloret
Antoni Bancells Fernández. LLoret
de Mar.
Responent a l´article «Els Gegants i la festa de Lloret», escrit per Lluís Riera i Garriga el dia 29 de juliol en la secció d´opinió d´aquest diari, estic totalment d´acord amb el que s´hi afirma. No sols això. Vull afegir-hi la visió complementària d´algú que ho viu de ben a prop, ja que la meva filla Gemma és membre de la colla des de fa més d´un any, i puc constatar la il·lusió i el treball ben fet de tots els integrants de la colla.
En les trobades a les quals he tingut la possibilitat d´anar es respira un molt bon ambient de companyonia i germanor. Algunes vegades han vingut a casa per preparar un esdeveniment proper i només puc dir que s´hi fan molt perquè tota l´organització surti a la perfecció. Així va ser en la darrera Trobada Gegantera de Sta. Cristina. Era molt suggeridor el contrast entre l´ambient turístic de Lloret, amb el garbuix del Carrer Sant Pere de Lloret, amb la cercavila dels Gegants de diferents pobles de tots els Països Catalans.
Certament és una llàstima que ara hi hagi dues colles. No conec els de l´altra colla, però sí que puc dir que els responsables dels gegants Capità Parés, de la seva filla Blanca Aurora i del cambrer Constantí Ribadelaigua, es mereixen els millors elogis i tot el suport per part de tothom, ja que són uns magnífics representants de la nostra vila arreu i donen a conèixer una visió diferent de Lloret, més propera a la nostra essència, tot i que a vegades han de posar diners de la seva butxaca, com aquest primer cap de setmana d´agost, que se´n van a Andorra. Una enhorabona molt gran per a tota la Colla i que la seva activitat pugui continuar per molts anys!
Els parquímetres
de Girona
Manolo López Salazar. Platja D´Aro.
Pere Màrtir de Veciana va ser el precursor dels Mossos d´Esquadra. Fundador dels Escaires de Catalunya. Cos de Policia que lluita per establir l´ordre, perquè triomfi la Democràcia i no el llibertinatge. Perquè els lladres dormin a l´ombra. Va ser alcalde de Valls, i lluitava contra els bandolers que hi havia després de la guerra. És pertinent esmentar tan il·lustre personatge oblidat de la nostra història, perquè respecte dels bandolers, només existeix una petita diferència amb l´empresa que gestiona l´aparcament de zones verdes a Girona capital. Aquesta nímia diferència està en el fet que els bandolers robaven als rics per repartir-ho entre els pobres i l´esmentada empresa no té escrúpols més enllà del vil metall. Només l´interessen els diners. Els diners de les persones del carrer.
Si no fos així, que algú m´expliqui com nassos és possible que una persona (jo), que a nivell d´usuari es porta molt bé amb la informàtica, sigui totalment incapaç de poder pagar els 6 € i escaig que costa treure una multa d´estacionament. Ho vaig provar en 5 tòtems diferents del mateix carrer i el mosqueig anava en augment, ja que a tots i cadascun d´ells el display dels esmentats tòtems deia el mateix: «Codi no anul·lable», «Codi no existeix»... i només havia passat mitja hora des del dipòsit de la notificació de la sanció en el parabrisa del meu cotxe, mitja hora! I jo em pregunto: Si és inexistent? Com carall m´ha arribat la sanció? No serà que més aviat és una presa de pèl al personal? No serà que prefereixen atracar-nos i emportar-se 50 € en comptes dels 6 € i escaig? La usura no té mesura ni deixalla, ni decència ni vergonya. No serà que l´esmentat Sr. De Veciana té indignes continuadors?
Dret inalienable
de Catalunya
enric carcereny beltran. Lloret de
Mar.
Avui em sento jutge del Tribunal d´Estraburg i, per tant, sentencio:
Coneguts els fets actual de la Nació Catalana, en aplicació del dret Internacional, i d´acord amb el Col·legi d´Advocats de Catalunya,
Exposo: Respecte a si la consulta s´ha de fer a tot l´Estat, el Col·legi recorda que la Carta de les Nacions Unides i els pactes internacionals atribueixen el dret de decidir als pobles, i no als estats, i conclou que «no se li pot discutir a la comunitat catalana la condició de subjecte polític del dret a decidir», adduint la seva història mil·lenària, l´estructura social i econòmica diferenciada, la llengua, dret civil i institucions polítiques pròpies, i una voluntat manifestada al llarg de segles de mantenir la pròpia identitat. Pel que fa al conflicte amb la Constitució espanyola, que no permet l´autodeterminació, el Col·legi constata un xoc de legitimitats. Adverteix que «en una societat democràtica, la llei no és cap altra cosa que l´expressió de la voluntat popular» i conclou que si el govern espanyol impedís la consulta o es negués a acceptar-ne el resultat, la declaració unilateral d´independència proclamada pel Parlament de Catalunya «estaria justificada en dret internacional».
Resolc: Catalunya està en el seu dret i condemno a l´Estat espanyol a pagar totes les costes, incloent tots els deutes que té pendents l´Estat espanyol amb Catalunya i tots els seus habitants, encara que no parlin català.
