La majoria de governs municipals donen senyals d'haver arribat al col·lapse creatiu. Amb la crisi econòmica, ha quedat demostrat que la capacitat real de la majoria dels municipis -per sort, sempre hi ha excepcions- per generar activitat econòmica és molt més baixa del que seria desitjable. I sovint, la despesa generada en l'intent és molt superior als beneficis generats. Hi ha, doncs, poc rigor en aquest àmbit.

Els ajuntaments tenen bàsicament tres funcions: garantir la convivència entre els ciutadans afavorint la cohesió social i el benestar dels veïns, vetllar pel funcionament dels serveis bàsics i, finalment, intentar ésser un pol generador d'activitat econòmica per al municipi que acabi revertint en oportunitats per al teixit econòmic local.

Les dues primeres funcions s'han desen?volupat d'una manera satisfactòria d'ençà de l'arribada dels primers alcaldes democràtics fins als nostres dies: els governs locals i l'estructura administrativa municipal que en depèn, són una gran eina a l'hora vetllar per la convivència ciutadana i garantir els serveis bàsics dels seus conciutadans: seguretat, neteja, manteniment de l'espai públic, etc.

Però han aconseguit esdevenir un element generador d'activitat econòmica amb les seves responsabilitats en cultura, promoció econòmica, turisme, festes, etc.? Han aconseguit resultats en la seva acció?

Em temo que la crisi econòmica ha posat al descobert la incapacitat de molts d'aquests municipis per esdevenir el motor econòmic local quan més necessari era ho fossin. No per crear ocupació, sinó perquè amb la seva activitat en promoció de la ciutat, turisme i cultura -entre altres àmbits- millorar la projecció exterior del municipi, atraure visitants, inversors i turistes així com afavorir l'activitat econòmica en general.

Molts municipis han continuat aplicant fórmules habituals en els anys de bonança i que en contextos menys "alegres" es posa en evidència la poca capacitat de generar activitat pel teixit productiu local que aquestes suposen. Es multipliquen les fires temà?tiques que esdevenen clòniques, s'expandeixen els festivals de música per tots els pobles i es contracten centenars de campa?nyes publicitàries per atraure turisme amb eslògans que són totalment intercanviables.

I per justificar tota aquesta activitat, es presenten dades sovint inflades de visitants i d'impacte econòmic generat que molts mitjans "compren" sense haver-ho contrastat. L'evidència del col·lapse creatiu a l'hora d'incentivar l'economia local de molts pobles i ciutats queda en evidència simplement llegint les seves propostes a través de la premsa.

Què cal fer per trencar aquesta inèrcia? Jo proposo, bàsicament, tres coses.

En primer lloc, fixar-se més en aquells municipis que innoven, superen aquestes lògiques i són capaços de generar propostes amb un impacte econòmic evident a través de les especificitats del municipi o atraient idees i propostes de fora que tenen sentit i recorregut de futur.

En segon lloc, essent capaços de trencar dinàmiques establertes i repensar tota la seva oferta promocional, turística i cultural per tal d'oferir quelcom diferent i especial, donant més importància a les accions continuades -productes turístics i culturals, recursos, etc.- que a les accions temporals -festivals, fires, etc.- i centrant-se en aconseguir esdeveniments de qualitat d'un retorn econòmic evident: congressos, esdeveniments internacionals, simposis, etc.

És en aquesta part on la creativitat dels responsables tècnics i polítics ha de ser més fructífera i això només serà possible si es compta amb la participació el teixit privat i associatiu de la ciutat.

I finalment, tenint molt clar que cal apostar per actuacions que es basin en allò que fa diferent al municipi i és valorat per la gent, però sobretot, que pot acabar tenint continuïtat al llarg del temps, generant en cas de resultat exitós, nous negocis relacionats amb aquell àmbit que la gent ja identifica amb el nostre municipi: ja sigui en l'àmbit patrimonial, cultural, gastronòmic, etc.

En definitiva, és hora que els pobles i ciutats comencin aexcel·lir com a motor econòmic i comencin a ser eficients a l'hora de generar riquesa per al municipi. I per això els cal una sacsejada. Un cert examen de consciència i repensar tota la seva oferta actual.

Només així compliran un paper que potser no és el que estrictament els toca, però que per als ciutadans és molt necessari: el de motor econòmic de la ciutat.