L'onze de setembre de 1973, el general Pinochet inicià un cop d'estat a Xile, contra el govern constitucional de la Unitat Popular, presidit per Salvador Allende. Cop d'estat que va causar més de 3.000 morts assassinats o desapareguts, i uns 30.000 torturats, i milers d'exiliats arreu del món. Era la resposta indirecta de l'imperialisme americà a la seva derrota del Vietnam; contrarevolució que continuà a la Indonèsia de Sukarno, un altre cop d'estat militar amb què varen eliminar cap a mig milió de militants comunistes; per tot el planeta, els americans van fer nous cops d'estat, com el de l'Argentina de Videla, on la CIA va crear la famosa "operació Cóndor", o el de l'Uruguai dels "tupamaros"; i a la Nicaragua sandinista hi creen el terrorisme de la "Contra". I per tot Centreamèrica sorgeixen els terribles "esquadrons de la mort", dirigits per grups paramilitars de l'extrema dreta de cada país. Entre els centenars d'assas?sinats: polítics, sindicalistes, intel?lec?tuals i àdhuc diversos religiosos, com el jesuïta Ellacuría i els seus companys, i el cèlebre bisbe catòlic Óscar Romero. La cadena internacional d'assassinats de líders revolucionaris seguí; destacarem el Che Guevara a Bolívia, Lumumba al Congo i Ben Barka, líder marroquí, a París.

Tornant al Xile -quaranta anys després del cop d'estat de Pinochet- de Bachelet, la presidenta guanyadora de les darreres eleccions de finals del 2013, en els darrers mesos el país s'ha vist immers en un intens debat sobre la memòria històrica; per primera vegada es comencen a qüestionar les bases econòmiques i socials dels model heretat de la dictadura. Serà capaç Bachelet de satisfer les demandes dels moviments socials que reclamen la fi del model neoliberal?

Un cop més gràcies a la nostra gran xarxa d'amics i d'intercanvis d'informacions, llibres i etc., hem pogut llegir un parell de llibres d'un metge xilè, Carlos Bidegain, exilat des del 1973 a Girona. Després de trenta anys d'exercir la medicina a Girona, es va jubilar i s'ha dedicat a escriure: destaquem la seva primera novel·la, titulada Goiko; ens ha interessat molt, sobretot pels anys en què el metge, Goiko, personatge semiautobiogràfic, estudiava i militava dins la universitat, en una mena de cèl·lula d'estudiants comunistes del M.I.R.; uns i altres es preparaven per assolir el triomf electoral de la Unitat Popular d'Allende, i els més esquerranosos buscaven la revolució socialista. El novel·lista ens avisa durant tot el text dels perills, per a l'esquerra i els revolucionaris, de les infiltracions de la policia i dels serveis secrets militars dels elements més ultres, que sols aspiraven a desestabilitzar el país, per així justificar el cop d'estat. Aquesta apassionada novel·la, d'un militant d'esquerra desencisat, no té gaires pretensions literàries formals; és una narració senzilla i sense massa complexitats ni ressentiments on explica els seus records d'uns anys en què encara creia possible assolir l'autèntica democràcia i el socialisme en llibertat.

Al cap d'uns dies d'haver llegit Goiko, ens trobem amb Bidegain, a prendre cafè a casa d'un comú amic, on li comentem el rerefons historicopolític de la seva novel·la, i li recor?dem l'entusiasme que el govern d'Unitat Po?pular ens inspirava a tota l'Europa d'esquerres, en especial a França, Itàlia, Grècia i Espanya i Portugal, on els partits comunistes i socialistes estàvem a punt de conquerir el poder polític per la via democràtica parlamentària. Com al principi de l'article hem denunciat, l'imperialisme americà a través de la CIA, destruint la via socialista xilena, va donar un avís mundial: que no hi podria haver cap més avanç cap al socialisme, fos democràtic o revolucionari. El Xile del Pinochet fou el futur laboratori de les polítiques econòmi?ques dels neoliberals Chicago boys: com que a través de la Thatcher, en Bush, l'Aznar, Rajoy, Merkel i Mas, porten a la pràctica el que avui s'està fent per tot el planeta, el desenvolupament total del neoliberalisme.

Recordem que Carlos Bidegain va néixer a Los Ángeles de Xile; inicià medicina a la universitat de la Concepción, i va acabar a Santiago. Es va especialitzar en cirurgia del pulmó. Exiliat a Girona ha treballat a l'hospital Trueta, i jubilat als 65 anys es dedica a la seva passió secreta: la lectura i l'escriptura. Al metge-escriptor xilè se li nota la seva passió per la història de les dues guerres mundials, pels seus entrellats polítics i socials, analitzats des de l'òptica progressista d'un ciutadà del món. En les seves novel·les, tots els personatges són retrats de gent que ha emigrat a altres països, que parlen diferents idiomes, que són bascos, catalans, castellans, alemanys, etc. que viuen a Xile i tornen a Europa, Espanya, Catalunya, Girona..., com en el seu cas particular, o com un dels seus fills, nascuts aquí, que ha tornat a viure a Xile.

La segona novel·la, Quintupeu 42-07-5 SMS Dresden, tracta de la petita epopeia del creuer alemany que duia un tresor en pagarés dels bancs europeus, que són cobejats, desitjats per robar per altres elements. Aquesta és la trama, misteri, peripècia de tota la novel·la narrada amb un rigorós tempo, fet d'ambients de l'època històrica i l'entorn geogràfic marí.

Creiem, doncs que, pel seu interès, un cop llegides aquestes novel·les, les regalarem a la biblioteca Salvador Allende de Santa Eugènia, on hi ha un magnífic fons bibliogràfic, sobretot de literatura i temes generals de Llatinoamèrica.