Tot fa pensar que el proper 9 de novembre no hi haurà consulta. Per molt que es vulgui entretenir el personal, caldrà conformar-se amb els actes de la Diada i poca cosa més. Les expectatives de molts ciutadans restaran frustades atès que s'han cregut que es pot anar contra la legalitat vigent.
Al llarg de gairebé dos anys els polítics han marejat diàriament la perdiu, però el temps s'ha esgotat i ara ja no valen excuses. Molts dirigents de Convergència es pregunten i ara què? És evident que els alcaldes i alcaldesses de la federació no volen arribar al maig amb aquest front obert que només beneficia els seus contrincants.
La resposta que els donen és que confiïn en el president. Però Artur Mas ho té molt complicat. Es troba en un carreró sense sortida i ja no pot tirar endavant ni endarrere. A Madrid ni se l'escolta i a Catalunya depèn d'una ERC que el té sotmès a una calculada respiració assistida.
Mentrestant, el PP és incapaç d'enfilar un dis?curs mínimament engrescador. Fa venir els seus líders per tal de fer por, sense ser conscients que cada vegada que obren la boca sumen independentistes a gabadals.
Fins i tot la senyora Cospedal va convidar diferents partits a fer un front comú contra les forces proconsulta. Era un cant de sirena, sense cap ni peus que només buscava els titulars dels diaris. S'atrevia dissabte a fer una proposta sense ni tan sols parlar amb els seus interlocutors.
Aquesta és una forma de fer política rància i casposa, típica del segle passat i sense cap recorregut. No entén ni vol entendre res de tot allò que passa i es viu a Catalunya. Ni tan sols sap interpretar els inputs que arriben des del Regne Unit, on aquest mateix propassat cap de setmana el govern de Cameron ha desgranat un munt de propostes davant de l'amenaça d'unes enquestes que indiquen un frec a frec entre els partidaris de la independència d'Escòcia i els contraris.
El nerviosisme peper es fa evident amb les desencertades crítiques als bisbes de Solsona i Girona i amb el lamentable episodi de l'ambaixada holandesa en prohibir la presentació de Victus d'Albert Sánchez Piñol a Utrecht. Per cert, un llibre del qual Rajoy l'estiu passat en va detallar les excel·lències.
Artur Mas insistia aquests dies en la necessitat d'una posició unitària entre els secessionistes. Quan Madrid negui el dret a la consulta, serà bo conèixer la reacció dels partits que en aquerst tema donen supor al govern. Continuarà aquest front de CiU, ERC, ICV i la CUP o s'esberlarà? Aquesta és la pregunta del milió. De moment el president ha dit que no pensa convocar eleccions i ERC li ha donat suport.
Si això no passa, es fa difícil avançar esde?veniments. Fa la impressió que ni els mateixos protagonistes saben què faran. Mentrestant, la societat catalana continuarà dividida i sense un full de ruta clar.
En un escenari incert i ple de dubtes, s'hi pot afegir la crisi de CiU derivada dels diferents posicionaments polítics que encapça?len Mas per un costat i Duran per l'altre. I si encara no n'hi hagués prou, caldrà veure si el cas Pujol arrossega altres dirigents convergents, la qual cosa podria ser letal per al govern català. Aquests dos cigrons a les sabates convergents faran molt de mal en la recta final del procés.
Mentrestant, Junqueras es frega les mans i des de l'andana només espera que el calendari marqui el moment d'arribar al poder i veure's les cares amb un Rajoy que intentarà fer-li totes les travetes possibles.
