A mesura que es van cremant etapes com la d'avui, a alguns partits se'ls esgota el temps per deixar de viure aixoplugats a l'ombra d'aquells que, amb més gràcia o menys, amb més capacitat o menys, han estat tirant del carro d'aquest procés que ningú sap molt bé com acabarà. Ara és l'hora de deixar les comoditats que suposa no haver de prendre cap decisió, no haver de donar la cara i viure de les declaracions, de les postures, de la simplicitat de poder dir només si això està bé o està malament.

A Esquerra Republicana se li a?ca?ba el temps de gaudir de l'èxit sense haver de sortir a jugar el partit. Avui, es farà un pas més, i a les properes setmanes viurem els moments més transcendentals que obligaran a tots els partits a canviar el pas, però en el cas d'ERC això serà encara més significatiu perquè probablement haurà d'afrontar unes eleccions anticipades i plebiscitàries (això dependrà de la passió que hi posi cadascú), en les quals sortirà com a força vence?dora, i en conseqüència, com el partit que haurà de governar i hau?rà de donar respostes a les grans demandes de la ciutadania. I costa molt prendre les regnes amb força quan fins el darrer moment has estat dormint a la palla, deixant que els altres et portin fins allà on volies arribar.

Segurament, a data d'avui, ERC no té cap pressa per haver d'anar a unes eleccions, sabent ja que la consulta oficial no ens la deixaran fer, entre altres coses perquè al final, serà a Junqueras a qui li tocarà prendre les decisions més comple?xes i ell sap que des de la primera línia no es tan fàcil cercar excuses o trobar culpables a qui encolomar el fracàs. Avui, Catalunya tornarà a sortir el carrer i Esquerra sap que, amb aquest pas, s'escurça el seu temps de viure a remolc dels altres.