El Govern Mas té un problema (bé: uns quants) i és que Rajoy té un problema amb la consulta. El problema de Rajoy és que ha promès, del dret i del revés, que la consulta no se celebraria. Ho ha dit en tota mena de seus però sempre amb fermesa, contundència i vehemència: "no se va a celebrar". De manera que, si se cele?bra, perdrà la cara davant dels seus. La cosa més fina que li diran serà "calçasses" (en espanyol, calzonazos). La premsa unionista el farà miques, i el sector aznarista, amb la guerrera Esperanza Aguirre al front, li presentarà una esmena a la totalitat que liquidarà la seva carrera política. Pot ser que hagi de plegar de seguida o que hagi de fer-ho quan toquin eleccions, però si el dia 9 de novembre se celebra la consulta a Catalunya, Mariano Rajoy estarà acabat.
Aquest problema de Rajoy es transforma en un problema per a Mas, perquè sap que el president espanyol no afluixarà: impugnarà la llei de consultes i la convocatòria, que així restaran suspeses, i es negarà en rodó a la tolerància que des de fa temps se li propo?sa des de Catalunya: que miri cap a un altre costat. No ho farà. Està obligat a utilitzar tots els recursos al seu abast per impedir la consulta. Obligat per la més poderosa de les forces: l'instint de supervivència política, que regeix l'actuació de qualsevol gover?nant.
Per tant, ho sap tothom i és profecia: l'Estat farà el que calgui per impedir la consulta. El repertori és ampli i els ministres de Justícia i d'Interior ja fa temps que hi treballen. L'estat té lleis, jutges i policies, i els pot combinar de la manera que li sembli més efectiva i eficient; per això rai, no patiran. La conseqüència per al Govern Mas i per als partits de la data i la pregunta és clara: allà on utilitzen el condicional "si" referit a la no obstaculització total de la consulta, han d'utilitzar el "quan". Res de "si no ens deixen votar..." Han de dir: "quan no ens deixin votar..."
És veritat que aquestes reflexions sonen molt pessimistes. No mancarà qui les trobi inoportunes. Però en una situació de confrontació, qualsevol estratègia ha de tenir present no només el que vol l'altre costat, sinó també el que pot fer i el que no té cap més remei que fer. Fa de mal dir si Rajoy està fent el que creu millor per solucionar el conflicte, però sabem què fa i farà el que no pot deixar de fer si no hi vol deixar la pell política. I això ho han de saber no només Mas, sinó també els que l'empenyen a una intransigèn?cia simètrica a la del president espanyol.
