Senyors dels poders econòmics, el que està passant a Catalunya, Escòcia i Flandes no són les restes de fenòmens del passat, sinó l'anunci dels fenòmens del futur. La Unió Europea té prou problemes en el seu flanc est i sud com perquè les resistències de l'oligarquia burocràtica i del capitalisme de Butlletí oficial en creïn un de nou i gros a l'occident.

Si representen empreses innovadores, destinades a abordar els problemes del segle XXI, i no a viure de renda i mercats captius, han d'observar amb simpatia el que passa a Catalunya. Només en estats d'escassa dimensió i d'elevada homogeneïtat en valors de la seva població poden fer créixer la innovació creativa, la demanda de productes i tecnologies sostenibles i un nivell raonable de consum de productes prescindibles, però amb creixent exigència de baix impacte ambiental. Els rànquings mundials d'indicadors de benestar marquen que entre els 10 primers estats n'hi ha set d'escasses dimensions, la majoria europeus. Per això, els quasi 600.000 registrats a la V de Barcelona, els centenars de milers més de manifestants de Diagonal-Gran Via (11 km de grans avingudes plens) i els centenars de milers més de televidents dels programes de televisió en directe (manifestants passius, la majoria; que sabrem quan es publiqui el share de les 17 h de l'11-S), no han viscut el darrer episodi d'una nostàlgia romàntica, sinó el primer d'una proposta de remodelació d'alguns Estats europeus en fallida econòmica i democràtica davant del repte de la globalització.

Quan portaveus inequívocs dels aparells de l'Estat com Zarzalejos, que han fet tot el que era al seu abast per desestabilitzar el procés, han reconegut fins i tot l'ús polític del cas Pujol, constatava a La Vanguardia de divendres el sinistre total, els poders econòmics cal que en prenguin nota. Com de la conversa privada d'un ministre tecnòcrata de Madrid que, tot i atribuir-se el mèrit de la possible sortida de la crisi -cosa en absolut comprovada, ja que no hi ha hagut cap canvi de fons per modificar el model espanyol-, constatava que el cas català rebentaria estructuralment el futur econòmic del conjunt de l'Estat. En definitiva: hem passat del període de les amenaces unilaterals de la casta i els seus corifeus mediàtics contra la majoria de Catalunya, a la fase d'acollonida multilateral.

El que passi el 9-N ja és un episodi més del sinistre, segons Zarzalejos, o del conflicte polític irreversible entre dos models d'economia, societat i valors. I el 9-N, no en dubtin senyors dels poders econòmics, la societat civil catalana organitzada, en minúscula, la de veritat, i els partits sobiranistes trobaran la forma perquè la major part de la població catalana que voldria votar (el 80% segons totes les enquestes) pugui registrar-se ja sigui per opinar, ja sigui per denunciar que l'Estat vulnera un dret humà fonamental. Per tant, comencin a planejar l'adequació a un nou i proper mercat.