Joan Alsina, Joaquim Vallmajó i Òscar Romero: aquests eren els retrats de "sants" que penjaven de les parets de la parròquia de Sant Pau de Girona, on vaig créixer. De tots ells, potser Alsina és el més conegut, en part gràcies al fòrum de capellans progressistes de les comarques gironines que ha adoptat el seu nom. Avui es compleixen 41 anys del seu asssassinat a Xile -país on havia anat per ajudar i convertir-se en un més dels seus treballadors- per part de les tropes de Pinochet, poc després del cop d'Estat contra Allende. Avui i demà se celebraran actes commemoratius tant a Castelló d'Empúries -el seu poble natal- com a Girona. La vida d'Alsina va ser tan intensa com curta (va morir als 31 anys), però el seu magisteri continua, o hauria de continuar, més vigent que mai. Per això, i veient el paper més que discret de l'Església davant dels polítics i empresaris que han dut el nostre país (i bona part del món) a l'actual crisi econòmica i social, és més necessari que mai reivindicar el paper d'Alsina. Tot i que Càritas fa una tasca excel·lent d'ajuda als més necessitats, es troben a faltar veus -i accions- més contundents i valentes dins l'Església a favor dels més desfavorits.
